La
nostra imaginació, tant la infantil com la del adult, funciona amb elements
concrets i no pas amb abstraccions. Els objectes concrets que s'exposen als
museus i als centres de representació del patrimoni constitueixen els suports
conscients o inconscients de les construccions abstractes de la història. El
coneixement directe dels objectes ens permet deduir i comprendre
molts aspectes del passat que d'una altra manera resultaria difícil de
conèixer. D'aquesta manera, els objectes
són els suports de les abstraccions històriques i la font del coneixement
del passat (Santacana i Llonch, 2012).
D'aquí
sorgeix la didàctica de l'objecte la
qual es basa en l'establiment de relacions entre els objectes i els
conceptes. Troba com a instrument
metodològic la inducció, del particular al general, d'aquesta manera, veiem que
un objecte com el material concret dotat de materialitat i amb unes
determinades característiques, pot iniciar un procés d'anàlisi de l'objecte i
començar a treure conseqüències i conclusions més o menys generalitzades.
En l'actualitat, els objectes que
ens envolten ajuden a explicar la nostra vida i d'allò que ens envolta com la
cultura, la religió, la societat, etc. Construïm la nostra identitat a base
d'objectes que són el suport de la nostra memòria. D'aquesta manera, nosaltres
anem creant una relació amb aquests objectes que proporcionen una informació
molt verídica i exacte de nosaltres, sobre els nostres gustos, els interessos,
les passions, l'estat, etc.
Així doncs, la didàctica de
l'objecte als museus constitueix un conjunt de tècniques que suggereixen i
permeten l'ús de fonts materials amb fins didàctics per tal de generar
coneixement.
Analitzar un objecte significa examinar totes les parts
que el composen el qual ens obliga a fixar-nos amb els detalls i entendre el
per què de tal manera que puguem relacionar-ho amb altres conceptes més
generals. Segons Santacana i Llonch (2012), per tal d'analitzar un objecte
haurem de seguir els següents passos [1]:
1. Anàlisi morfològic:
respon a la pregunta Com és? S'analitza
la seva estructura i les seves característiques físiques.
2. Anàlisi funcional:
respon a la pregunta Com funciona? o Com s'utilitza? Descobrim els principis
sobre el seu funcionament relacionat amb la seva estructura i la seva funció.
3. Anàlisi tècnic: respon
a la pregunta Com s'ha fet? Coneixem
i expliquem com ha estat fabricat, els materials i la seva aplicació, etc.
4. Anàlisi econòmic:
respon a la pregunta Quan va costar
fabricar-lo? Quan costava al mercat? Tenim en compte els costos de
fabricació i els de producció, els costos de venta, els intermediaris, etc.
5. Anàlisi sociològic: respon
a la pregunta A qui anava destinat?
Quines necessitats cobria aquest objecte en la seva època i a qui anava
dirigit.
6. Anàlisi estètic:
respon a la pregunta És agradable visualment?
Esbrinem lles idees sobre la bellesa i el gust d'aquest tipus d'objectes.
7. Anàlisi històric:
respon a la pregunta En quin context es va crear? Causes o
raons per les que sorgir l'objecte. A qui va pertànyer, a qui van servir, quin
paper representava per la societat, etc.
De la mateixa manera que les peces
dels objectes requereixen un tractament abans de ser exposades i es coneixen
les seves dificultats, els docents han de saber d'aquests per tal que es
produeixi l'aprenentatge real. És important que els museus amb servei educatiu
tinguin a les seves exposicions una
didàctica de l'objecte adequada per a tots, tant mestres com alumnes,
evitant d'aquesta manera, que el museu es transformi en un lloc hostil per
l'educador i l'actitud passiva i el silenci absolent com a dominadors comuns.
Domínguez, Estepa i Cuena (1999),
exposen la idea de Trevor Pearce (1998) al congrés general de ICOM on va comentar
que les persones són més importants que
els objectes. Aquesta senzilla frase té com a conseqüència un canvi de
perspectiva dels museus i centres d'interpretació ja que l'objecte es
converteix en un mediador interpersonal entre les persones que el van produir i
les que ara el contemplen. D'aquesta manera, els objectes o artefactes de les
col·leccions seran valuosos en la mesura que siguin capaços de comunicar més i
millor la informació. Durant molt de temps, el culte a l'objecte del museu
tradicional anava impedint una consideració adequada al propi objecte com un
reflex de les persones, dels grups i les societats que el van crear.
[1] Veure Annex 3
No hay comentarios:
Publicar un comentario