12. Culturitzant

- Durant aquesta Setmana Santa del 2015, he visitat Girona amb la meva parella i uns companys. En aquesta estada vam voler conèixer la cultura i les creences d'aquesta comarca, d'aquesta manera, vam visitar varis indrets patrimonis culturals de la zona.

En primer lloc, vam visitar la ciutat d'Empúries la qual és un dels escenaris privilegiats de la nostra història, és un jaciment excepcional, on conviuen les restes d’una ciutat grega -l’enclavament colonial d’Empòrion- amb les d’una ciutat romana, l’antiga Emporiae, creada a inicis del segle I aC sobre les estructures d’un campament militar romà instal·lat durant el segle anterior.                  

Les Ruïnes d'Empúries (fig. 28) constitueix així un lloc privilegiat per entendre l’evolució de l’urbanisme grec implantat a l’extrem occidental de la Mediterrània, així com per analitzar l’urbanisme romà del període final de la República i la seva transformació posterior durant l’època imperial. A mig camí de l'itinerari es troba el Museu monogràfic de les excavacions d'Empúries on es conserven alguns dels objectes descoberts durant les excavacions, així com la sala monogràfica de l'Esculapi d'Empúries.

           

Fig. 28: Ruïnes d'Empúries.

Aquesta visita però no vam poder realitzar-la com ens hagués agradat ja que no vam entrar dins. No obstant, vam observar i visualitzar les ruïnes d'Empúries des de l'exterior tot rodejant la tanca paral·lelament amb el mar.

Empuriabrava és una ciutat que compta amb una xarxa de 23km de canals navegables i és considerada la Marina residencial més gran del món i la més important d’Europa amb 4.300 amarradors privats. Els ciutadans viuen a peu de mar on les seves llars toquen els canals i poden desplaçar-se per la ciutat amb les seves embarcacions (fig. 29).

Fig. 29: Empuriabrava

És una ciutat que val la pena visitar ja que no veus sovint tanta aigua dins de la pròpia ciutat i que els ciutadans es desplacen amb les seves embarcacions per dins la ciutat.

A més, vam visitar el Castell de Sant Ferran situat a Figueres el qual vam poder observar la seva magnificència i a través de l'autoguia vam poder entendre el seu ús.

El Castell de Sant Ferran està considerat com la Fortalesa abaluartada més gran d'Europa i declarat bé d'Interès Cultural, catalogat com a monument històric artístic. El castell de Sant Ferran de Figueres es troba situat damunt d’un turó, a tocar la plana empordanesa, i té bones panoràmiques cap a l’extrem oriental dels Pirineus. Es va començar a construir el dia 4 de setembre de 1753, seguint el projecte realitzat per l'enginyer general Juan Martín Zermeño. Per aixecar les seves grans muralles i construir el seu increïble sistema defensiu exterior (fig. 30), es va necessitar el treball diari al voltant de quatre mil obrers al llarg de gairebé 13 anys.

Fig. 30: Vista panoràmica del Castell de Sant Ferran de Figueres.

El que fa que sigui tant especial aquest castell és el seu sistema de defensa i la gran fortalesa interior que té. En aquestes visites es poden conèixer les diferents zones que composen el castell com són: el patí interior dividit en sis baluards de diferents mides on es troben ubicades fins a 93 sales d'allotjament i de serveis per les tropes, es poden veure també l'església; les cavallerisses amb una nau impressionant capaç d'allotjar unes 450 places; es troba la reserva principal d'aigua potable de la fortalesa amb quatre grans dipòsits situats a cada extrem del pati interior.

La superfície total de la fortalesa de Sant Ferran és de 320.000 m2, o de 550.000 m2 si hi afegim l'espai dels seus glacis. A les troneres s'hi podia instal·lar fins a 230 canons, i comptava amb emplaçaments per a morters i obusos. 

La visita en aquest patrimoni cultural es divideix en dos grups: el recinte interior i el recinte exterior (fig. 31 i 32) i els espais subterranis (fig. 33). En el primer cas, es tracta d'un recorregut  breu al voltant de 45 minuts i una hora, de forma individual o mitjançant una autoguia o d'un guia monitor que va seguint uns punts informatius per tot el recinte interior. En aquesta visita només es pot visualitzar la part interior del castell i una vista llunyana dels voltants.

       

         Fig. 31: Cavallerisses.                           Fig. 32: Pati interior del castell.

En el segon cas, trobem un recorregut al voltant de dues hores del recinte exterior i dels espais subterranis on es visita el fossat de la fortalesa a 2.500 metres a bord d'uns vehicles tot terreny. En aquesta visita es poden observar les galeries subterrànies a través d'embarcacions pneumàtiques per l'interior de les cisternes de la fortalesa.

Fig. 33: Galeries subterrànies.

Durant la nostra estada per Girona vam visitar la Casa-museu Gala-Dalí a Púbol on vam poder observar i conèixer a través d'un guia monitor la història de la casa de la Gala. Ens va permetre descobrir un edifici medieval en el que Salvador Dalí va materialitzar un desbordant esforç creatiu pensant en la Gala amb la funció de crear una llar apropiada per oferir-li descans i refugi. Després de la mort de Gala, Salvador Dalí va transformar un petit espai d'una sala de l'interior amb el seu taller i va fer construir un mausoleu per la Gala.

El Castell de Púbol representa, doncs, un lloc molt significatiu en la creació daliniana: una prolongació de Portlligat dotada de personalitat pròpia (fig. 34 i 35). És el regal de Dalí a Gala, la seva dama, a la qual rendeix vassallatge, i un recinte al que no pot accedir sense el seu permís escrit.

          

Fig. 34: Escultura situada al jardí.       Fig. 35: Sala interior de la casa - museu

 Vam visitar també el centre històric de la ciutat de Girona, on vam poder gaudir del Call jueu, un dels espais més emblemàtics de la ciutat, format per un laberint de carrerons i de patis que mantenen l'aura dels temps medievals (fig. 36). És un dels barris jueus més ben conservats d'arreu del món i una mostra evident de la importància que va tenir la cultura jueva a Girona.

Fig. 36: Call jueu de Girona.

També vam gaudir de les vistes que proporciona la muralla de Girona que estan al voltant del centre històric d'aquesta ciutat. Són un conjunt d'elements defensius (muralles, castells, torres, portals i baluards) que envolten el nucli històric de la ciutat de Girona. Les muralles de Girona (fig. 37) estan declarades com a bé cultural d'interès nacional, amb la denominació de "Muralles i portals".

Aquest recorregut permet resseguir els passadissos de la muralla i contemplar, a banda i banda, d'unes panoràmiques excepcionals de la ciutat.

Mitjançant el recorregut del Call jueu (fig. 36) fins la muralla de Girona (fig. 37) vam poder gaudir dels jardins, de les torres i les places situats en l'interior de la muralla. Durant aquest trajecte em vaig adonar que el casc antic de Girona és un símbol i un espai d'oci i lleure pels seus habitants i pels turistes, cada pas que donàvem ens trobàvem amb alguna parella que gaudia del sol, d'una família que donava un tomb, de turistes que se sorprenien de la muralla, etc.

Fig 37: Vistes des de la muralla de Girona.

Vam visitar alguns dels pobles per descobrir el seu casc antic, com van ser Besalú (fig. 38), Pals (fig. 39), Peratallada (fig. 40) i Perelada (fig. 41). En aquestes visites vaig adonar-me que cadascun tenia quelcom que l'identificava i vaig gaudir de les vistes i les formes dels edificis, dels ponts, de les escales, etc.

Fig. 38: El poble de Besalú.

Fig. 39: El poble de Pals.

Fig. 40: Castell del poble de Perallada.

Fig. 41: El poble de Peratallada.

Un dels pobles que més em van agradar durant aquestes vacances van ser Cadaqués i Tossa de Mar. Pel que fa a Cadaqués em vaig deixar portar pels carrers del seu cas antic gaudint dels seus carrerons laberíntics (fig. 42). La vila és d'origen medieval on en l'antiguitat estava rodejada per una muralla. Al punt més alt dels carrers del casc antic es troba l'Església de Santa Maria de Cadaqués (fig. 43) on des d'aquí dalt es troba una de les panoràmiques més boniques de tot el poble.

Fig. 42: Cadaqués; al punt més alt trobem l'Església de Santa Maria.

Fig. 43: Carrers del casc antic de Cadaqués.

Sense oblidar-me, vam poder visitar el recinte emmurallat de la Vila Vella de Tossa de Mar (fig. 44), declarat monument històric artístic nacional l'any 1931. És l'únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Va ser construït al segle XIII amb un castell al punt més alt del recinte. L'interior del recinte consta d'uns carrers estrets on en el moment de màxima esplendor (s. XV) integrava unes vuitanta cases, però va ser a partir del s. XVI que la població es va començar a expandir cap a fora de la muralla.

Fig. 44: Recinte emmurallat de la Vila de Tossa del Mar.

- La meva mare realitza rutes per zones properes a Lleida o per Catalunya en general. Durant una excursió al Montseny de l'Estany (Osca) va trobar-se amb un esquelet d'algun animal d'aquella zona, se la va emportar, la va netejar i ara forma part de la nostra decoració de casa nostra.

Aquesta calavera (fig. 45) pensem que formava part d'un ocell que pels motius que fossin es va quedar atrapat i va morir tot deixant-n'hi el seu esquelet. Aquesta experiència em fa adonar que qualsevol persona pot ser un arqueòleg si s'ho proposa, podem aprendre tot realitzant petites excursions pels voltants de la nostra ciutat o poble i meravellar-nos descobrint quelcom que encara no s'ha descobert.

Fig. 45: Part d'un esquelet trobat.

Amb aquesta idea m'he recordat de l'explicació del descobriment d'unes coves a Ribadesella quan vaig anar de vacances a Astúries. A l'abril de 1968, uns membres del grup de muntanya Torreblanca van descendir per un petit avenc conegut com Pozu'l Ramu. Durant aquesta incursió van descobrir dos dels conjunts artístics més importants, el Camarín de la Vulvas i el Panel Principal. Aquest descobriment va tenir una gran repercussió mediàtica tant local, nacional i internacional.

D'aquesta manera, a vegades, nosaltres mateixos podem realitzar grans descobriments que impliquin un canvi per la societat o que siguin una gran aportació per la comunitat i que ajudin a la seva interpretació.