20. Museu egipci de Barcelona

El Museu Egipci de Barcelona és un museu que pertany a la Fundació Arqueològica Clos, una entitat privada sense ànim de lucre. El museu va ser el primer de temàtica faraònica inaugurat a Espanya.

El recinte del museu es divideix en el que es considera el museu amb tres sales, dues per l'exposició permanent i l'altra per l'exposició temporal; i un Campus Arqueològic on els infants de totes les edats poden realitzar unes pràctiques arqueològiques.

Pel que fa a l'exposició permanent, inclou una col·lecció formada per més de 1.100 peces de l'Antic Egipte distribuïdes en diferents àmbits relacionats amb la història de l'Antic Egipte. Aquesta àmbits són: el Faraó, carrers i personatges, joieria, pedra i ceràmica, cosmètica i erotisme, creences i pràctiques funeràries, les dependències funeràries, la capella de culte, el culte als temples i Déus d'Egipte.

L'exposició temporal durant aquesta temporada és sobre Tutankhamon, la història sobre el seu descobriment.

El Museu Egipci ofereix un programa educatiu adreçat a les escoles d'Educació Infantil, Primària i Secundària. En els diferents tallers reben uns materials didàctics basats en el marc escolar i les característiques de cada etapa formativa.

Pel que fa al Campus Arqueològic ofereixen un espai on els participants de totes les edats poden realitzar pràctiques arqueològiques. Aquest espai permet gaudir d’una proposta educativa on és possible desenvolupar la investigació, la descoberta i el treball en equip; i promoure el coneixement de l’antic Egipte a través de l’arqueologia. S'hi troben recreats tres Arqueoespais (recreacions de jaciments arqueològics egipcis a escala real) que permeten als participants dur a terme les tasques pròpies dels arqueòlegs, convertint-se en autèntics professionals d’aquesta disciplina per unes hores. Aquest espai no es accessible per als infants menors de 6 anys.

Dins el Museu Egipci de Barcelona, i sota el nom A la descoberta de l’antic Egipte, s'ofereix un programa pedagògic que combina les visites guiades per les sales del museu amb diferents activitats complementàries on l’alumnat té la possibilitat d’aprendre, de reforçar i d’aprofundir els continguts de l’espai museístic.

            

Fig.53: Esquema dels tallers que desenvolupa el servei didàctic del Museu Egipci de Barcelona.

Com es pot veure a l'esquema (fig.53), pel que fa a l'Educació Infantil, el museu només ofereix un únic taller per esbrinar com es momifiquen les mòmies. Anteriorment o posteriorment del taller, es realitza una visita guiada per conèixer els aspectes més importants dels egipcis, només expliquen aquells aspectes necessaris per entendre com vivien i per què. En aquests aspectes parlen sobre la figura del faraó (fig.54 i 55) i de les classes socials (fig.54 i 55) on tenen uns objectes manipulables i disfressen a un infant que representi al faraó per conèixer quin tipus d'objectes portava per identificar-los (la doble corona, la barbeta postissa, el ceptre i el fuet).

 Fig. 54: Estàtua faraònica.

Fig. 55: Rèpliques de part dels objectes de la vestimenta dels faraons.

El segon aspecte que treballen són les costums (fig. 56 i 57) com les joies que portaven com anells, collars i polseres i també a on dormien. Descobreixen com és el seu llit i el comparen amb la vida quotidiana d'ells, està fet de cuir i pell d'animals i tenen una mida més petita que la nostra dels adults. 

Fig. 56: El llit dels egipcis.

Fig. 57: Collar dels egipcis.

El tercer aspecte són les mòmies, com són, les escriptures i dibuixos que tenen i la diferència entre la mòmia, el sarcòfag i la tomba (fig. 58). Descobreixen que es feien amb diferents materials i que dins el sarcòfag i posaven tots els objectes que cada faraó tenia.

Fig. 58: La tomba de Tutankhamon, el seu sarcòfag i la seva mòmia.

A més a més, fan una petita introducció als mites i creences (59 i 60) dels egipcis tot mostrant la seva idea d'una segona vida. La importància de la creença amb els diferents déus i de quina manera els personalitzaven amb diferents estàtues que els representessin. La figura d'Horus com a déu més important del panteó egipci juntament amb Osiris, el seu pare.

Fig. 59: Els gats com a déus.

Fig. 60: Horus, fill d'Osiris. El Déu més important del panteó egipci.

I , per últim, una breu descripció de les representacions i les pintures que es troben dins d'una habitació dels egipcis (fig. 61). Els infants van esmentant els aspectes treballats anteriorment i van relacionant-los amb els conceptes.

Fig 61: Habitació egípcia.

 La visita em va agradar molt ja que des de sempre m'ha agradat tot aquest món dels egipcis però em va decebre una mica el que fa referència a les activitats didàctiques del servei educatiu. Des de la web vaig veure molts tallers dinàmics i també tot el que he explicat anteriorment sobre el Camp d'Arqueologia, i quan ens explicava que només tenien un taller dedicat als infants menors de 7 anys doncs m'ha impactat. Així doncs, amb un museu amb una col·lecció tan gran sobre els egipcis esperava que fos més gran i amb uns tallers didàctics més ben elaborats i adequats als infants.

El tema dels egipcis és un d'aquells temes que la majoria dels infants mostren interès i motivació per descobrir, d'aquesta manera, aquest indici hauria de servir per realitzar unes activitats que els endinsi en aquesta època i que descobreixin els seus secrets i les maneres de viure mitjançant l'exploració i la representació.

            Des del punt de vista de l'adult, la visita guiada era adequada ja que s'entenia i podies mantenir el fil conductor però posicionant-te com a infant la visita era força llarga passant per diferents passadissos amb moltes vitrines, donant molts tombs i asseient-se al terra tota l'estona. Tot això dificultaria que l'infant seguís la conversa ja que podrien cansar-se i fatigar-se aviat.

L'explicació del conte era una mica difícil de seguir i considero que per a menors de 7 anys resultaria difícil. Pel que fa al taller de la momificació és divertit però també els pot fer por i no participar per aquest motiu.

Fig. 62: Taller de momificació.