El Museu de Lleida: diocesà i comarcal és una institució pública al
servei de la ciutadania del territori d’àmbit d’actuació, el Pla de Lleida, i
es defineix com un instrument de posada en valor de les seves col·leccions i
dels fenòmens patrimonials de la seva regió cultural per tal de posar-los a
disposició del ciutadà.
Custodia els repertoris de
béns mobles procedents de l’antic Museu Diocesà de Lleida i del Museu
Arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (fundació pública de la Diputació
de Lleida), la suma dels quals constitueixen les col·leccions fonamentals que
esdevenen la raó de ser de la institució i, doncs, la columna que vertebra tot
el sistema organitzatiu, funcional i d’actuació.
En aquest sentit, el Museu de
Lleida és el resultat de la suma de dos museus amb objectes singulars i
rellevants per a les disciplines de la història de l’art i l’arqueologia, amb
gestions i tradicions diferents, però amb finalitats de conservació i difusió
comunes.
Pel que fa al servei educatiu
del museu, està al càrrec Miquel Sabaté el qual ha desenvolupat una proposta educativa flexible i que es va
ampliant i pujant de nivell a mesura que les edats són més majors.
Tenen en compte als infants amb discapacitats i amb necessitats educatives especials ja que
la seva proposta educativa és flexible i fa que puguin arribar a tots els
públics. Per exemple, si tenen un infant cec doncs una persona que treballa al
servei del museu l'acompanya en tot el recorregut del museu i li descriu
detalladament com són els objectes i també tenen rèpliques d'objectes que poden
manipular i tocar per fer-se una idea.
La seva proposta educativa
consisteix en dos parts: una primera que forma part d'un taller que realitzen
fora de l'exposició i l'altra és un recorregut per les col·leccions del museu
només per aquelles peces que són d'utilitat per als infants. Pel que fa als
tallers en un principi n'eren quatre però amb la pràctica van veure que no
havia tant temps i van retallar-los a dos. El grup d'alumnes acostumen a
realitzar només un taller on d'aquesta manera s'esplaien i gaudeixen més en un
únic àmbit, la visita dura al voltant de 1 hora i 1 hora - 10 minuts. Tenen una
maleta didàctica que treballen dins
el taller però si les mestres volen se la poden endur a l'aula per treballar-la
abans o després de la visita.
L'explicació del conte del Nyam explica el dia en que l'Àlex va al museu, a través
d'aquesta narració els infants poden esbrinar el què faran i planejar la
visita. Trobem també el conte de La Seu Vella (fig. 48) on treballen el concepte de tresor i explica el procés de
transformació de la Seu Vella: des que era una mesquita i que a causa de les
guerres es va transformar en un castell.
Fig. 48
Fig. 49
Una altra dinàmica que
acostumen a realitzar és la de disfressar-se
de camperols, princeses, reis, cavallers, etc. Cada infant ha de representar el
seu rol i interpretar-lo.
Tenen un mural de paisatges sonors (fig. 50 i 51) de l'edat medieval i ho comparen amb un
mural de la ciutat actual la que ells coneixen. Els donen uns objectes que
representen cada so i quan sonen els han d'identificar, senyalar-los al mural i
llavors el guia ho explica. A través d'aquesta dinàmica els infants comparen
els sons que coneixen amb aquells que desconeixen i entenen el ara amb el
abans.
Fig. 50
Fig. 51
La Guerra de Successió la
treballen amb una maqueta d'una
caseta i uns ninots. També treballen el canvi
alimentari, tot els productes i aliments que va arribar d'Amèrica un cop es
va descobrir com les crispetes, el cacau, les tortites, etc.
Fig. 52
Fig 53
En menys de tres mesos he
realitzat dues visites al Museu de Lleida, una per l'optativa de Religió i
l'última per l'optativa de Museus. Cal dir que totes dues van ser força
diferents ja que en una primera era el públic que visitava el museu tot i anar
acompanyada pel grup de companys i companyes de l'optativa però la visita va
ser guiada pels diferents racons de l'exposició i de les diferents
col·leccions. En el segon cas vam anar a conèixer explícitament el servei
educatiu del museu a càrrec de Miquel Sabaté que ens va ensenyar els materials
didàctics que utilitzaven i vam fer un ràpid recorregut per l'exposició on ens
va ensenyar en quines obres s'aturaven a observar i a parlar-ne i de quina
manera ho conduïa als infants.
Aquest museu sempre ha estat
al meu abast ja que sóc de Lleida però mai m'havia parat a visitar-lo. La
primera visita que hi vaig fer va ser bastant avorrida, va ser molt llarga i
cansada ja que ens aturàvem a quasi cada obra o objecte i la guia ens explicava
força ràpid quatre pinzellades de l'objecte. Això em va fer adonar que la guia
s'havia moltes coses però com sabia que no tenia temps les deia molt ràpid i això
feia que no poguéssim entendre la gran part de les coses que ens volia
transmetre. Considero més important que se'ns hagués explicat només quatre
objectes importants amb més detall que no pas quasi tots i d'una manera molt
per sobre.
La segona visita va ser des
del punt de vista de com una mestra on se'ns va apropar al dur treball que ha
de fer el servei educatiu d'un museu per intentar arribar a tot tipus de
públic. Tot i això considero que el Museu de Lleida encara no arriba a tot el
públic sinó que només es queda en la gent jove, als infants i adolescents ja
que en el meu cas quan vaig visitar-lo com adulta no van aconseguir arribar a
mi tot i que tingués predisposició.
Dit d'una altra manera, considero que cal intentar a tot
el públic en general no tant sols als infants i adolescents, que sí, és molt
important arribar a ells ja que seran la futura generació i cal que tinguin una
bona experiència per a que hi tornin, però també considero que la gent gran i
adulta té el dret de poder comprendre i gaudir de les col·leccions que se'ls
presenta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario