3. El patrimoni

El patrimoni són els béns amb un determinat valor. Aquells béns que ens arriben del passat amb uns valors que s'hereten per generació. Quan parlem de patrimoni cultural i natural, no són nostres aquests béns, sinó que han de perdurar cap al futur, són de les generacions del futur. Podem utilitzar-les però no malgastar-les.

El patrimoni el podem dividir en patrimoni cultural i patrimoni natural segons la intervenció de l'ésser humà o no.

Pel que fa al patrimoni natural podem definir-lo com aquells elements i monuments no fets per intervenció directa de l'home com formacions geològiques, llocs i paisatges naturals que tenen un valor rellevant des del punt de vista estètic, científic i/o mediambiental.

Pel que fa al patrimoni cultural podem definir-lo com un concepte en constant canvi i evolució des del segle XVIII ja que s'ajusta al context socio -cultural de cada moment i, per tant,  ha anat evolucionant de molt restrictiu a molt inclusiu al llarg dels anys. Sorgeix al segle XVIII amb el corrent de la Il·lustració, al principi era molt restringit, només certs objectes i monuments podien ser patrimoni cultural, poc a poc, es va anar incorporant el valor cultural on no només era patrimoni allò del món occidental, sinó altres entitats immaterials o industrials, etc. Va sorgir la diversificació cultural dins el concepte de patrimoni.

El concepto de patrimonio cultural es subjetivo y dinámico, no depende de los objetos o bienes sino de los valores que de la sociedad en general les atribuyen en cada momento de la historia y que determinan qué bienes son los que hay que proteger y conservar para la posteridad. La visión restringida, singular, antigua, monumental y artística del patrimonio del siglo XIX será superada durante el siglo XX con la incorporación del concepto de valor cultural. Hoy son varios los documentos internacionales que consolidan una visión amplia y plural del patrimonio cultural, que valoran todas aquellas entidades materiales e inmateriales significativas y testimoniales de las distintas culturas, sin establecer límites temporales ni artísticos, considerando así las entidades de carácter tradicional, industrial, inmaterial, contemporáneo, subacuático o los paisajes culturales como garantes de un importante valor patrimonial.                                

 Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico - IAPH

D'aquesta manera, el patrimoni cultural, com ens exposa Llonch i Santacana (2011), està format per aquells béns fets per la mà humana que la història ens ha llegat, però també per aquells que en el present es creen i els que la societat els atorga una especial importància arquitectònica, història, bibliogràfica, científica, simbòlica o estètica. És l'herència rebuda dels avantpassats i que venen a ser testimoni de la seva existència, de la seva visió del món, de les seves formes de vida presents i passades, i de la manera de ser d'un o de diversos pobles i és, al mateix temps, el llegat que es deixa a les generacions futures.

Conseqüentment, segons Llonch i Santacana (2011), el patrimoni té diferents subapartats que podem dividir de la següent forma:

Pel que fa al patrimoni cultural intangible és aquell que està constituït per aquella part invisible o immaterial que tota cultura desenvolupa i que resideix en l'esperit de la mateixa. És el conjunt de creences, normes, sabers, valors, llengües i expressions orals, musicals o realitzades mitjançant danses que posseeixen els grups humans i que les diferencien dels altres atorgant-los-hi una personalitat pròpia.

El patrimoni cultural tangible és l'expressió de les cultures a través de les seves realitzacions materials. Aquest tipus de patrimoni el dividim en el moble i el immoble. Pel que fa al patrimoni cultural tangible moble és aquell que per la seva naturalesa és fàcilment desplaçable i compren als objectes arqueològics, històrics, artístics, etnogràfics, tecnològics, religiosos i aquells d'origen artesanal o folklòric que constitueixen col·leccions importants per la ciència, la història de l'art i la conservació de la diversitat cultural dels pobles. En canvi, el patrimoni cultural tangible immoble és aquell que no pot ser traslladat fàcilment d'un lloc a un altre i està constituït pels llocs, edificacions, obres d'enginyeria, centres industrials, conjunts arquitectònics, zones típiques i monuments d'interès o valor rellevant des del punt de vista arquitectònic, arqueològic, històric, artístic o científic reconeguts i registrat com a tals.

D'aquesta manera, a l'actualitat, pràcticament qualsevol element/objecte pot convertir-se en un sòlid referent patrimonial i despertar expectatives.