1. Coneixements previs

Els meus coneixements sobre aquest aspecte són força escassos. Sé que algunes escoles realitzen visites a museus per poder obrir-se a la seva cultura i conèixer així part del passat que ens defineixen. No obstant això, des de la meva experiència com a futura mestra d'educació Infantil mai ens han esmentat que els museus o espais patrimonials fossin un recurs que poguéssim utilitzar de cara a l'ensenyament dels infants.
          

Durant l'assignatura de 2n curs Aprenentatge de les Ciències Naturals amb l'Anna Gené vam descobrir que dins l'aula s'ha de realitzar un treball vivencial i experimental per als infants, on es trobin amb algun conflicte i hagin d'intentar solucionar-lo mitjançant l'observació i la manipulació. A través d'alguns articles de revistes vaig conèixer que els museus donen recursos i materials per als més petits per desenvolupar les seves habilitats.

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona va crear el Niu de Ciència per a infants d'entre 0 i 6 anys per tal d'acostar-los al patrimoni natural a través d'activitats habituals i productives on l'objectiu és provocar curiositat i dubte, es creen unes condicions per generar preguntes i on el material és de qualitat i l'estètica és atractiva pels infants.

Francesco Tonucci (2012), va exposar que els infants són capaços d'observar la realitat, la natura i els objectes com també de formular-se preguntes i teories pròpies. Va comentar que el veritable material de treball i d'estudi són les experiències i les idees dels infants. L'escola ha d'oferir un ampli ventall de llenguatges per tal que l'alumnat s'expressi amb el que li vagi millor. Actualment, les experiències personals amb el medi natural es substitueixen per experiències virtuals (documentals televisius i informacions d'Internet). Tonucci (2012) comenta que cal promoure i afavorir les experiències personals: un museu de ciències destinat als nens no ha de ser per a nens, ha de ser per a tots enriquits de natura, observant-la i formulant hipòtesis.

Com a ciutadana no he acostumat a visitar museus ni exposicions ni patrimonis, no tant sols, aquests últims anys quan he viatjat per Espanya he visitat alguns museus importants de la ciutat o de pobles per descobrir nous coneixements d'aquella cultura. També recordo haver realitzat alguna visita amb l'escola. Al llarg dels anys, recordo haver visitat els següents museus:

·         Museo del Prado (Madrid). Maig del 2003

·         Museo de Louvre i Museo d'Orsay (París). Maig 2007

·         La casa de las Ciencias (La Coruña). Agost 2013

·         DOMUS, casa del hombre (La Coruña). Agost 2013

·         Centre d'Art Rupestre de Tito Bustillo (Astúries, Ribadesella). Agost del 2014

·         Museo de las Ciencias del Príncipe Felipe (València). Desembre del 2014

En els dos primers museus vaig estar amb l'escola, un va ser a 6è de primària i l'altre a 4rt de la ESO, aquestes dues experiències no van ser tant fascinants com les següents, en les quals vaig realitzar-les per la meva voluntat i iniciativa. No recordo ben bé els museus de Madrid ni de París ja que a l'anar amb l'escola no vaig poder gaudir ni interactuar amb l'entorn que se'm presentava.

Això em fa adonar que s'ha de tenir una bona base, has de tenir una predisposició i fer-ne alguna cosa després de la visita ja que en aquests dos casos, no vam realitzar ninguna activitat ni projecte abans ni després de les visites, eren més aviat el visitar per visitar. El qual em ve a la ment, quan parlem de realitzar una activitat sense cap propòsit ni objectiu, ja que aquesta no és la idea del currículum i, per tant, considero que visitar un museu sense cap finalitat només per l'oci quan es tracta d'un grup escolar no té cap sentit.

Des de la meva experiència com a ciutadana que ha visitat un espai patrimonial per voluntat pròpia he pogut adonar-me que l'experiència és totalment diferent. Pots anar sense una guia que et va explicant les coses i entendre igualment les peces o objectes que s'exposen, pots interactuar amb ells i manipular-los. El qual dóna molta riquesa als visitants ja que poden gaudir i aprendre mitjançant la manipulació i l'observació d'aquell objecte o de la seva reacció. 

Quan vaig estar a La Coruña, a la casa de l'home i de les ciències vaig gaudir moltísim interactuant amb els objectes. La meva parella i jo vam aprendre molt sobre els nostres avantpassats i sobre les reaccions que tenien diferents objectes amb la nostra interacció. A més a més, al ser una exposició oberta podies intercanviar opinions amb altres persones, per exemple, quan estàvem intentant saber que havíem de fer amb un cert objecte, una dona gran se'ns va atansar, ens ho va explicar i, fins i tot, ens va comentar per què passava allò.

Aquella experiència em va agradar molt i va ser la primera vegada que vaig visitar un museu pel meu propi compte i, com és obvi, des de llavors he insistit en visitar aquells indrets de patrimoni que vaig visitant al llarg dels anys. D'aquesta manera, en hores d'ara encara vaig aprenent coses noves sobre diferents aspectes del nostre passat i, fins i tot, del present i del possible futur que ens espera a nosaltres o als nostres fills/es o néts.