11. Museografia interactiva

Després de la Segona Guerra Mundial, la promoció de l'estat del benestar social va implicar  una major democratització del seu accés, una major sensibilitat cap al patrimoni i  un major interès pel coneixement científic del present i del passat. Van aparèixer nous conceptes que van tenir una gran importància i, poc a poc, aquest interès va conduir a un interès del coneixement científic per mitjà de la creació de centres d'interpretació, museus i equipament destinat a promoure i divulgar aquestes concepcions.

Durant l'era Postindustrial, es van transformar en objectes museogràfics les màquines i les fàbriques, el que va crear un gran interès cultural. A la segona meitat del segle XX, van sorgir les tecnologies de la informació amb un gran desenvolupament del cinema, la televisió, etc. el que va contribuir, juntament amb l'Internet, al desenvolupament de nous mecanismes de democratització de la cultura i a la potenciació d'autèntiques xarxes d'interactivitat.

Al llarg de la història, han hagut diversos canvis, aquest n'és un que s'aplica directament al camp de la museografia didàctica ja que, en l'actualitat, ens trobem uns elements interactius o de participació dels museus que ajuden a transmetre la informació als usuaris, entre d'altres funcions.

Les noves tecnologies, segons Ambròs, Coma i Sospedra (2012), permeten al visitant ser més protagonista de la seva investigació. Al llarg del temps s'han anat incorporant diferents panels amb complements de so i amb imatges cinètiques, tot i això, aquesta incorporació requereix alts costos i dependència de manteniment.

Aquests elements interactius es poden classificar segons el caràcter:

1. Informàtic o electrònic: la interrelació amb els usuaris es realitza a través de màquines programades informàticament.

2. Mecànic o manipulatiu: es tracta d'una interacció que utilitzar clàssiques solucions que van des de petits ressorts als trencaclosques.

3. Humà: és aquella interacció provocada per agents humans.

La finalitat d'aquests interactius als museus és contribuir a crear a les persones coneixement mitjançant uns estímuls externs. D'aquesta manera, les qüestions i les preguntes que es plantegen són molt importants per estimular la ment.

Llonch i Santacana (2011), ens exposen que depenen de la seva funció es poden classificar de la següent manera:

1. Els mòduls interactius d'interrogació (fig. 17 i 18)
2. Els mòduls interactius de comparació (fig. 19 i 20)
3. Els mòduls interactius d'acció (fig. 21)
4. Els mòduls interactius de base emotiva (fig. 22)
5. Els mòduls interactius d'observació (fig. 23)
6. Els mòduls interactius de tipus casual (fig. 24)
7. Els mòduls interactius de caràcter empàtic (fig 25)
8. Els mòduls interactius de formulació d'hipòtesi (fig. 26)
9. Els mòduls interactius de receptacles d'opinió (fig. 27)

Fig. 17: Cartell interrogatiu infantil d'Augusta Raurica, Suïsa.

Fig. 18: Mòdul interrogatiu del American Museum of Natural History de Nova York (EEUU).

Fig. 19: Interactiu manual que permet veure l'evolució des del ideograma a la lletra.

 

Fig. 20: Mòdul d'accionat manual per mostrar generació de formes en l'arquitectura de Gaudí (Centre Gaudí de Reus, Tarragona, Espanya).

 

Fig. 21: Mòdul interactiu per provar l'habilitat en la construcció de bucs en un museu britànic.

 

Fig. 22: Simulador d'un refugi antiaeri on l'usuari es sotmès a un suposat bombardeig de la ciutat mitjançant efectes sonors i de vibració.

Fig. 23: Potent visor binocular per provocar l'acció d'observar en un museu austríac.

Fig. 24: Mòdul del Museu d'Història Natural de Viena destinat a observar com es van formar els continents mitjançant l'acció d'un volant. 

 

Fig. 25: Mòdul interactiu que mostra com uns usuaris es posen al lloc de l'altre compartint indumentària del Museu de l'Armada Britànic en Portsmouth.

 Fig. 26: Mòdul tàctil de base informàtica que permet realitzar hipòtesi sobre l'estabilitat dels navilis en el segle XVIII (Vasa Museet, Estocolm, Suècia).

Fig. 27: Després d'una exposició sobre les mosques, els usuaris eren invitats a emetent el seu judici a la mosca mitjançant un sistema informatitzat de pulsació i còmput en un museu suís.

M'he adonat que la interactivitat no només avarca a aquells elements dirigits per ordenadors o programats per sistemes informàtics sinó que el concepte d'interactivitat va més enllà i és més ampli. El principal objectiu és oferir al públic l'oportunitat d'experimentar, de participar i de manipular amb les demostracions dels objectes. Es basa en la pràctica experimental, tot allò viscut personalment pel visitant. D'aquesta manera, podem incloure-hi les imatges, els sons, les maquetes animades, jocs interactius, microordinadors, audiovisuals, videodiscos, etc.