domingo, 24 de mayo de 2015

10. Estratègies d'interacció humana

Per tal que el visitant pugui accedir al patrimoni cultural i/o natural d'un museu o d'un centre d'interpretació, etc. ha d'haver uns elements que actuïn de mediadors entre tots dos.       
D'aquesta manera, podem parlar de diverses estratègies per captar l'atenció dels usuaris o la utilització de diferents tècniques i recursos per transmetre la informació. Al llarg dels anys, els museus han anat avançant cap a les noves tecnologies, no tant sols, es continuen veient alguns dels recursos més utilitzats i tradicionals.
Així doncs, mitjançant diferents autors i llibres que he anat consultant, he realitzat una llista dels recursos humans que s'utilitzen en la transmissió de la informació als usuaris dels museus i centres d'interpretació del patrimoni. En concret, trobem les següents maneres de transmetre la informació mitjançant els recursos humans:
  • La visita guiada
És un dels recursos humans patrimonials més utilitzats i amb més trajectòria. Forma part del programa cultural de, pràcticament, qualsevol museu, ciutat o conjunt patrimonial. Es fonamenta en el discurs del monitor/a que explica els continguts i els coneixements al llarg del camí del visitant en la comprensió de determinats coneixements relacionats amb el missatge expositiu. El públic, en aquest cas, passa a un paper passiu.
L'objectiu principal és despertar l'interès i la curiositat dels visitants i possibilitar la transmissió i intercanvi de conceptes. En definitiva, són les activitats que persegueixen la mediació entre el missatge que vol transmetre la institució patrimonial i les estructures cognitives del visitant.

El coneixement previ del guia i de la seva capacitat de comunicació i motivació al públic són claus per la implicació dels usuaris i la transmissió dels coneixements. En algunes visites guiades, atorguen un paper més participatiu als usuaris acompanyat pel discurs del monitor/a on poden incloure material didàctic, manipulable o que permet la visualització del jaciment. 
També inclou, doncs, les visites teatralitzades aquestes són una extensió i millora de les visites tradicionals que consisteix en l'escenografia d'allò que s'està exposant. En lloc, de les típiques visites guiades, ens trobem amb uns guies disfressats de l'època que s'està treballant, parlant de la mateixa manera i explicant les idees principals com si el guia formés part de l'escena i el patrimoni. Aquest, per tant, és un recurs que dóna més joc de participació al públic tot interactuant, a més, dóna la possibilitat de sentir-te part d'aquella època ja que et fan transportar-hi.

Dins d'aquest recurs podem incloure, també, les visites autoguiades que permeten un gran d'autonomia major al visitant, tot i que no trobem una persona que formi part del museu, el que seria el guia. El treball que he esmentat anteriorment que fa el guia es substituït per un mecanisme interactiu on la mediació humana queda molt limitada, per entendre-la millor cal donar-li un cop d'ull a l'apartat següent (11. La museografia interactiva).
Aquest tipus de recurs humà té una sèrie d'avantatges, com són: que pot incloure tota la resta de recursos (més endavant exposaré), opta amb la capacitat d’adaptar-se a les característiques de cada grup, aconsegueix la comunicació bidireccional amb diversitat de respostes i, a més, té la possibilitat d’interacció amb els visitants i entre ells. Altrament, trobem també uns inconvenients com són que no sempre estan estructurades sobre les bases de la didàctica, que estan sotmeses a horaris o a reserves prèvies i que requereixen uns costos de personal.
  •  Els diàlegs
Constitueixen una manera diferent de mediació humana dins les activitats patrimonials. Es tracta de conversacions més o menys informals que es produeixen entre el visitant i el intèrpret o entre els propis visitants. L'objectiu és compartir les experiències, emocions, opinions i valors entorn a l'element patrimonial a descobrir.
Aquest tipus d'estratègia allibera al guia de l'explicació constant i monòtona i li permet una atenció més personalitzada amb el públic.
  • Les gimcanes 
Les gimcanes permeten d'una forma més lúdica conèixer els continguts i conceptes que es volen transmetre. Aquest tipus d'oferta de mediació humana pretén fugir de la visita expositiva de tal manera que permet una major participació del públic, fomentar la indagació, el plantejament i la resolució de problemes, l'empatia, la interacció amb el jaciment, etc.

A més, té la possibilitat d'adaptació a molts tipus de públic i, a la vegada, té l'opció de conèixer als visitants i recórrer als seus sentiments i emocions per provocar-los-hi una interacció amb l'espai i el temps. A més permet generar una interacció amb ells mateixos tot proporcionant-los-hi diferents maneres d'apropar-se al descobriment del  nostre patrimoni.
  • Didàctica lúdica
En aquest apartat de recursos humans trobem també aquells que utilitzen la didàctica lúdica com a base d'interacció humana. Són accions que tenen com a base fonamental el paper actiu dels visitants on part del procés de construcció de coneixement recau en els usuaris.
El joc com a base fonamental de la seva estructura que és un alt potencial interactiu. En aquest tipus de recurs humà trobem els joc d'enigmes i els jocs de rol. Tots dos jocs lúdics tracten de fomentar la indagació per part dels visitants on es planteja un problema i pretén aconseguir resoldre'l, alhora possibilita l'empatia i augmenta el grau de participació. En el primer cas, els jocs d'enigmes, funcionen amb uns materials didàctics complementaris que van encaminant a la resolució de problemes per arribar a la construcció de coneixements; en canvi, els jocs de rol, necessiten l'adopció d'un paper per part dels participants situant-los en una altra època fent-los reviure qüestions determinades.
No obstant, aquest tipus d'estratègia requereix una forta inversió econòmica i una constant aportació de recursos pel manteniment del material. La seva versatilitat és força gran i poden ser adaptades per a una gran varietat de públic.
Com a exemple trobem el museu del Conde de Madrid amb el nom de EXIT-Atrapado que consisteix en fer equips de 3 a 5 persones els quals han d'esbrinar com sortir de les sales del museu i solucionar enigmes utilitzant combinacions numèriques i claus per aconseguir el repte.
  • Living history i re-enactment
Aquestes duess estratègies són dos mètodes per recrear el passat i totes dues pretenen situar al públic en un moment de la història, fent-lo viatjar en el temps i establint punts de connexió amb el present.
Pel que fa al living history es centra més en la recreació d'una forma de vida d'un determinat moment de la història. En canvi, les activitats del re-enactment estan orientades a la recreació d'un esdeveniment concret, en aquest també hi ha un major grau d'improvisació de les activitats, són majoritàriament la recreació de batalles, de conflictes bèl·lics, aspectes de la vida quotidiana de soldats, etc.
Des d'aquesta perspectiva aquestes dues estratègies tenen unes avantatges que les converteixen en grans uns grans recursos comunicatius. El fet de representar aspectes del passat mitjançant l'espectacle i el teatre a gran escala dóna la possibilitat al públic d'accedir a qüestions i aspectes del passat que no estan disponibles per ells. A més, l'efecte de la representació a gran escala fa que impliqui a moltes i a una gran diversitat de persones i que els aporten hipòtesis plausibles i explicacions a preguntes que poden tenir.
Un dels seus inconvenients és la gran complexitat organitzativa i una gran inversió econòmica que implica. A més, pot ser possible que es caigui en l'error de transmetre una única veritat o caure en falsedats ja que són estratègies molt teatralitzades. En el cas dels infants poden caure en problemes per distingir la realitat de la ficció. D'aquesta manera, requereix d'un acompanyant que expliqui breument i, de tant en tant, el què van visualitzant.
D'aquest àmbit trobem el Colonial Williamsburg Foundation (Virginia) a través del living history (fig. 15), el Festival Arqueológico en Biskupin (Polònia) tant de living history com de re-enactment (fig. 14) i Hampshire's living history museum (Basingstoke) amb living history (fig. 16) en són exemples clars.
Fig. 14

Fig. 15


Fig. 16


  • Els Tallers didàctics
Juntament amb la visita guiada, és una de les activitats més comuns en les institucions museogràfiques. Es tracta d'aquella activitat que pretén un aprofundiment en un aspecte concret dels continguts de la institució on es requereix un alt grau d'implicació per part dels visitants. En aquest tipus de recurs els usuaris poden construir el seu propi coneixement ja que posen en pràctica els coneixements adquirits d'una forma més procedimental que permet desenvolupar les seves capacitats i habilitats.
El Camp d'Aprenentatge de la Noguera esmentat anteriorment utilitzen aquest tipus de recursos didàctics per tal que els infants puguin vivenciar i experimentar tot construint el seu procés d'aprenentatge.


No hay comentarios:

Publicar un comentario