Per tal que el visitant pugui
accedir al patrimoni cultural i/o natural d'un museu o d'un centre
d'interpretació, etc. ha d'haver uns elements que actuïn de mediadors entre
tots dos.
D'aquesta manera, podem parlar
de diverses estratègies per captar l'atenció dels usuaris o la utilització de diferents
tècniques i recursos per transmetre la informació. Al llarg dels anys, els
museus han anat avançant cap a les noves tecnologies, no tant sols, es
continuen veient alguns dels recursos més utilitzats i tradicionals.
Així doncs, mitjançant
diferents autors i llibres que he anat consultant, he realitzat una llista dels
recursos humans que s'utilitzen en la transmissió de la informació als usuaris
dels museus i centres d'interpretació del patrimoni. En concret, trobem les
següents maneres de transmetre la informació mitjançant els recursos humans:
- La visita guiada
És un dels recursos humans patrimonials més
utilitzats i amb més trajectòria. Forma part del programa cultural de,
pràcticament, qualsevol museu, ciutat o conjunt patrimonial. Es fonamenta en el
discurs del monitor/a que explica els continguts i els coneixements al llarg
del camí del visitant en la comprensió de determinats coneixements relacionats
amb el missatge expositiu. El públic, en aquest cas, passa a un paper passiu.
L'objectiu principal és despertar l'interès i la
curiositat dels visitants i possibilitar la transmissió i intercanvi de
conceptes. En definitiva, són les activitats que persegueixen la mediació entre
el missatge que vol transmetre la institució patrimonial i les estructures
cognitives del visitant.
El coneixement previ del guia i de la seva
capacitat de comunicació i motivació al públic són claus per la implicació dels
usuaris i la transmissió dels coneixements. En algunes visites guiades,
atorguen un paper més participatiu als usuaris acompanyat pel discurs del
monitor/a on poden incloure material didàctic, manipulable o que permet la
visualització del jaciment.
També inclou, doncs, les visites teatralitzades
aquestes són una extensió i millora de les visites tradicionals que consisteix
en l'escenografia d'allò que s'està exposant. En lloc, de les típiques visites
guiades, ens trobem amb uns guies disfressats de l'època que s'està treballant,
parlant de la mateixa manera i explicant les idees principals com si el guia
formés part de l'escena i el patrimoni. Aquest, per tant, és un recurs que dóna
més joc de participació al públic tot interactuant, a més, dóna la possibilitat
de sentir-te part d'aquella època ja que et fan transportar-hi.
Dins d'aquest recurs podem incloure, també, les
visites autoguiades que permeten un gran d'autonomia major al visitant, tot i
que no trobem una persona que formi part del museu, el que seria el guia. El
treball que he esmentat anteriorment que fa el guia es substituït per un
mecanisme interactiu on la mediació humana queda molt limitada, per entendre-la
millor cal donar-li un cop d'ull a l'apartat següent (11. La museografia
interactiva).
Aquest tipus de recurs humà té una sèrie
d'avantatges, com són: que pot incloure tota la resta de recursos (més endavant
exposaré), opta amb la capacitat d’adaptar-se a les característiques de cada
grup, aconsegueix la comunicació bidireccional amb diversitat de respostes i, a
més, té la possibilitat d’interacció amb els visitants i entre ells. Altrament,
trobem també uns inconvenients com són que no sempre estan estructurades sobre
les bases de la didàctica, que estan sotmeses a horaris o a reserves prèvies i
que requereixen uns costos de personal.
- Els diàlegs
Aquest tipus d'estratègia allibera al guia de l'explicació
constant i monòtona i li permet una atenció més personalitzada amb el públic.
- Les gimcanes
Les gimcanes permeten d'una forma més lúdica conèixer els continguts i conceptes que es volen transmetre. Aquest tipus d'oferta de mediació humana pretén fugir de la visita expositiva de tal manera que permet una major participació del públic, fomentar la indagació, el plantejament i la resolució de problemes, l'empatia, la interacció amb el jaciment, etc.
A més, té la possibilitat d'adaptació a molts tipus de públic i, a la vegada, té l'opció de conèixer als visitants i recórrer als seus sentiments i emocions per provocar-los-hi una interacció amb l'espai i el temps. A més permet generar una interacció amb ells mateixos tot proporcionant-los-hi diferents maneres d'apropar-se al descobriment del nostre patrimoni.
- Didàctica lúdica
El joc com a base fonamental de la seva estructura
que és un alt potencial interactiu. En aquest tipus de recurs humà trobem els joc d'enigmes i els jocs de rol. Tots dos jocs lúdics
tracten de fomentar la indagació per part dels visitants on es planteja un
problema i pretén aconseguir resoldre'l, alhora possibilita l'empatia i
augmenta el grau de participació. En el primer cas, els jocs d'enigmes,
funcionen amb uns materials didàctics complementaris que van encaminant a la
resolució de problemes per arribar a la construcció de coneixements; en canvi,
els jocs de rol, necessiten l'adopció d'un paper per part dels participants
situant-los en una altra època fent-los reviure qüestions determinades.
No obstant, aquest tipus d'estratègia requereix
una forta inversió econòmica i una constant aportació de recursos pel
manteniment del material. La seva versatilitat és força gran i poden ser
adaptades per a una gran varietat de públic.
Com a exemple trobem el museu del Conde de Madrid
amb el nom de EXIT-Atrapado que consisteix en fer
equips de 3 a 5 persones els quals han d'esbrinar com sortir de les sales del museu
i solucionar enigmes utilitzant combinacions numèriques i claus per aconseguir
el repte.
- Living history i re-enactment
Pel que fa al living
history es centra més en la recreació d'una forma de vida d'un determinat
moment de la història. En canvi, les activitats del re-enactment estan orientades a la recreació d'un esdeveniment
concret, en aquest també hi ha un major grau d'improvisació de les activitats,
són majoritàriament la recreació de batalles, de conflictes bèl·lics, aspectes
de la vida quotidiana de soldats, etc.
Des d'aquesta perspectiva aquestes dues
estratègies tenen unes avantatges que les converteixen en grans uns grans
recursos comunicatius. El fet de representar aspectes del passat mitjançant
l'espectacle i el teatre a gran escala dóna la possibilitat al públic d'accedir
a qüestions i aspectes del passat que no estan disponibles per ells. A més,
l'efecte de la representació a gran escala fa que impliqui a moltes i a una
gran diversitat de persones i que els aporten hipòtesis plausibles i
explicacions a preguntes que poden tenir.
Un dels seus inconvenients és la gran complexitat
organitzativa i una gran inversió econòmica que implica. A més, pot ser
possible que es caigui en l'error de transmetre una única veritat o caure en
falsedats ja que són estratègies molt teatralitzades. En el cas dels infants
poden caure en problemes per distingir la realitat de la ficció. D'aquesta
manera, requereix d'un acompanyant que expliqui breument i, de tant en tant, el
què van visualitzant.
D'aquest àmbit trobem el Colonial Williamsburg Foundation (Virginia) a través del living history (fig. 15), el Festival Arqueológico en Biskupin (Polònia) tant de living history com de re-enactment (fig. 14) i Hampshire's living history
museum (Basingstoke) amb living history (fig. 16) en
són exemples clars.
- Els Tallers didàctics
Juntament amb la visita guiada, és una de les activitats més comuns en les institucions museogràfiques. Es tracta d'aquella activitat que pretén un aprofundiment en un aspecte concret dels continguts de la institució on es requereix un alt grau d'implicació per part dels visitants. En aquest tipus de recurs els usuaris poden construir el seu propi coneixement ja que posen en pràctica els coneixements adquirits d'una forma més procedimental que permet desenvolupar les seves capacitats i habilitats.
El Camp d'Aprenentatge de la Noguera esmentat anteriorment utilitzen aquest tipus de recursos didàctics per tal que els infants puguin vivenciar i experimentar tot construint el seu procés d'aprenentatge.


No hay comentarios:
Publicar un comentario