7. Museografia didàctica

La museística és la disciplina que estudia tot el relatiu als museu. Aquesta està dividida per dos branques: la museologia i la museografia. Llonch i Santacana (2011), ens exposen les diferències de ambdues:

• La museologia és la que respon a la pregunta Què. Es refereix a reflexionar sobre els museus d'una forma global, com a concepte inclusiu. Són els conceptes abstractes i pot assimilar-se a la filosofia del museu.
• La museografia és la que respon a la pregunta Com. És la disciplina que té com a objectiu les exposicions, el seu disseny i la seva execució així com l'adequació i intervenció amb la finalitat de facilitar la seva presentació i compressió. Fa referència al conjunt de tècniques aplicades que van des de la forma d'il·luminar al concepte de vitrina.

En definitiva, la museografia té com a objectiu principal donar a conèixer, comunicar i fer comprensible els diferents objectes d'estudi mitjançant la intervenció d'un espai a per musealitzar (Domínguez, Estepa, Cuenca i Hernández, 1999).

D'aquesta manera, podem parlar de la museografia didàctica com la disciplina que té com a objecte principal la concepció, disseny i execució d'exposicions atenen primordialment als principis didàctics. Aquesta aspira a educar eficaçment i d'una manera lúdica. Com a conseqüència, la museografia didàctica es desenvolupa per respondre a les creixents demandes de comprensió entorn al patrimoni.

Els principals mètodes de la museografia didàctica, segons Llonch i Santacana (2011) són els basats en:

-  El desenvolupament de problemes: plantegen les dades o les bases del problema a resoldre i estimulen als usuaris a enfrontar-se al mateix problema. Solen ser museus tecnològic i científics, tot i trobar-se també al camp de les arts i la història.

-  El desenvolupament de casos: solen tractar de forma intensa i monogràfica un element amb la finalitat d'aplicar els resultats a camps més extensos. Solen ser museus de ciències socials que tractin temes com l'emigració, la guerra, etc.

-  El desenvolupament de caràcter explicatiu: són els utilitzats amb més freqüència i solen utilitzar tècniques de grans panels textuals o iconogràfics i vitrines amb objectes.

-  El desenvolupament de caràcter demostratiu: propis dels museus de ciències  i formen part del conjunt d'activitats desenvolupades a les sales.

-  El desenvolupament per descobriment: són aquells basats en enigmes o en l'existència d'elements o factors ocults. En aquests les respostes que aconsegueixen els usuaris són vàries en comparació amb el mètode de problemes en que només hi ha una solució vàlida.

-  El mètode per projectes: implica que l'usuari construeixi una idea prèviament suggerida pel museu.

Hernández i Rojo (2012), exposen que cal tenir clar els conceptes de difusió i didàctica del patrimoni [1]. D'aquesta manera, quan anem a un museu no ens hem de quedar en la difusió dels coneixements d'aquell patrimoni als nostres alumnes, sinó que hem d'anar més enllà hem de planificar, organitzar i estructurar unes activitats amb uns objectius, treballar interdisciplinàriament amb els educadors del servei educatiu del museu amb la finalitat de construir coneixement i aprenentatge a través del patrimoni tot gaudint-ne i provocant la sensació de protegir el nostre patrimoni.

És per això que cal tenir clar quines són les idees de la didàctica per tal de no confondre i tenir en compte allò que realment es vol mostrar. En aquest sentit es troben un decàleg sobre les idees claus de la museografia didàctica i uns principis generals de la didàctica que són les claus per saber si un museu o exposició pot ser classificada com didàctic, tant pel que fa a l'exposició, com també als professionals del museu i del públic [2].

Durant molt de temps, els museus han romàs recelosos a acollir a infants en les seves instal·lacions. En canvi, al segle XXI, estan cada cop més disposats a obrir les seves portes i oferir al públic infantil nombroses experiències. Tal com diuen, Domínguez, Estepa i Cuena (1999), el públic escolar, actualment, representa un nombre molt important de visitants amb freqüència estable i previsible. Un dels objectius principals dels museus és captar l'atenció d'aquests infants i donar-los-hi una experiència grata i de gaudi, el qual provocar que probablement, portin als seus pares als museus i quan siguin més grans portin també els seus fills/es. Aquest és un procés de sensibilització i motivació que pot aportar gran estabilitat als museus per difondre el patrimoni i preservar-lo.

D'aquesta manera, ens adonem que el públic infantil és molt important i no són uns usuaris fàcils sinó que són necessàries unes estratègies per satisfer les seves necessitats tot aportant un caire motivador i estimulant. 

Llonch i Santacana (2011), ens exposen unes estratègies per apropar-nos als infants i transmetre-los-hi de forma propera i estimulant:

1. Donar missatges senzills i clars. Definir bé i clarament el què volem transmetre'ls

2. En la preparació del museu de cara al públic infantil s'hauria de crear un espai i uns objectes per tal que poguessin manipular-los i observar-los a través de l'experimentació

3. En el cas de les vitrines s'haurien d'adaptar i sinó crear kits mòbils per poder desplaçar-los per les sales.

4. Els infants tenen una atenció dispersa i es cansen aviat, el que fa que les visites no siguin molt llargues i els objectes que s'hagin de treballar en siguin pocs, aproximadament 10,

5. És necessari saber escollir bé els objectes ja que s'han de buscar aquells que condueixin a enigmes, coses curioses, etc.

6. Els textos dels museus donaran peu a que l'educador es dirigeixi a través d'eslògans diferents dels adults.

7. Els infants són força curiosos, d'aquesta manera, amagar textos, fer forats a les portes, etc. fa que doni peu a l'estimulació per la seva descoberta.

8. S'ha de dir tot amb poques paraules sense utilitzar paraules tècniques ni complicades.

9. En els texts cal col·locar els signes d'interrogació per tal de fer preguntes i les intentin solucionar.

10. Tot allò que es pot dir amb imatges serà millor que amb les paraules.

11. El fet de veure i mirar no ho és tot per als infants. Necessiten tocar, olorar, comprovar, etc. No tant sols, els elements interactius, que més tard exposaré, han de ser dissenyats per aprendre i no només per la distracció.

12. El joc és imprescindible: qüestionari, enigmes, les set diferències, verdader o fals, buscant a Wally, etc. Tots els joc són motivadors i estimulants per als infants.

13. El recorregut ha d'estar ben senyalitzats pels nens/es, és important ressaltar-ho amb colors o seguir unes petjades, etc.

14. Els mobles no han de superar els 65 cm d'altura ja que sinó no veurien el què hi ha.

---

[1] Veure Annex 1

[2] Veure Annex 2