17. Altres tipus de museologies

La Museografia experimental va sorgir als museus tècnic-científics amb la idea d'ensenyar els coneixements científics mitjançant els propis experiments a través de l'observació i l'experimentació. Per observar, cal manipular i, per tant, tocar, olorar, tallar, raspar, etc. D'aquí sorgeix la idea d'ensenyar en un laboratori, i va aparèixer, doncs, la idea dels Exploratorium i els children'smuseum. Tot i necessitar d'un mediador per arribar a l'aprenentatge, són un recurs que aporta un alt nivell d'autonomia per part dels infants i joves i que els dóna la possibilitat d'experimentar amb els materials i aprendre'n.

A partir d'aquí es van afegir nous equipaments museístics, com mòduls interactius que es manipulessin de forma autònoma, per tant, havien de plantejar una pregunta i disposar dels elements mínims per proporcionar les respostes, a través de botons, palanques, polsadors, sensors, interruptors, etc.

La Museografia nòmada es basa en l'ús d'artefactes portàtils d'intermediació didàctica, es vehicula a partir d'aplicacions per smartphones i tabletes. Les audioguies i PDA són els precursors de la museografia nòmada. Es relaciona amb eines didàctiques portables capaces de dotar al patrimoni d'informació i que fan la funció de mediador amb el visitant permetent-li accedir a la informació amb el idioma adequat i d'una forma individualitzada i directa.

Aquests nous recursos d'interpretació patrimonial, especialment els smartphones busquen provocar experiències vivencials, submergir l'usuari a un moment històric concret, fent-lo partícip del mateix. Aquests artefactes interpretatius tenen un gran potencial per generar aprenentatge alternatiu informal que busca l'apropament a través d'experiències més lúdiques i participatives.

D'aquesta manera, representen una guia d'autoaprenentatge personalitzada en la que el visitant escull el que vol veure i, per tant, el que vol aprendre en cada moment. A la vegada, recolza al visitant a realitzar un viatge en el temps ajudant a contextualitzar i a interpretar qualsevol època històrica permeten als usuaris prendre consciència de la necessitat de cuidar i protegir el patrimoni.

Aquest tipus de museografia és més econòmica que d'altres ja que el terminal utilitzat és del propietari i, a la vegada, és més accessible per qualsevol persona ja que s'estén ràpidament aquest tipus d'artefacte. En canvi, trobem que pot arribar a una sobreestimulació.

L'Arqueologia virtual és el conjunt de tècniques informàtiques que permeten la visualització en 3D de la representació virtual i realista dels objectes i edificis antics dels quals els seus restes han desaparegut.

S'ha comprovat que un dels principals problemes per comprendre els jaciments arqueològics és la dificultat del públic per poder visualitzar tridimensionalment l'espai i les restes que es troben. De tal manera que a major intervenció museogràfica, més rica serà l'experiència de l'usuari. Cal tenir en compte que el públic acostuma a no ser especialista en arqueologia i, per tant, és una experiència nova.

Els serveis didàctics dels museus i espais patrimonials han d'oferir una gran varietat de recursos i tipologies des de les visites guiades, als jocs de rol in situ, als tallers i demostracions pràctiques.

Des del punt de vista de l'educació i de l'accés a la cultura, aquests aparells, l'anomenada tecnologia mòbil, constitueixen uns de les més potents màquines d'educar que la humanitat hagi fabricat mai, quasi tot és possible amb elles. Han deixat de ser simples instruments de comunicació per transformar-se en eines de coneixement.

La tecnologia mòbil, com l'smartphone, és un dels mitjans didàctics més eficaços que els propis predecessors clàssics dels museus (els panels i els senyals informatius). La seva capacitat tecnològica permet organitzar i simplificar gran quantitat d'informació amb un fàcil i comprensible ús de l'usuari. No només simplifiquen el flux d'informació sinó que també enriqueix el contingut gràcies a les funcionalitats interactives que ofereixen un gran ventall de possibilitats per conèixer el patrimoni urbà.

No tant sols, aquesta gran avantatge podem esmentar que aquests aparells que podem portar i transportar amb nosaltres d'aquí cap allà implica que les persones, sobretot els joves i adolescents, utilitzin menys la memòria. Aquest fet repercuteix a les noves generacions futures ja que és possible que el coeficient de memòria vagi disminuint. És tant descomunal les aportacions que ens transmet un simple smartphone o una tableta que arribem a extrems com la sobreestimulació de la ment sense que puguem retenir tot allò que estem visualitzant. A més, podem incloure la reducció o pèrdua de la comunicació interprersonal, els elements de l'expressió corporal i de la comunicació gestual el qual fa que els humans ens convertim en menys sensibles i perdrem empatia.