20. Museu egipci de Barcelona

El Museu Egipci de Barcelona és un museu que pertany a la Fundació Arqueològica Clos, una entitat privada sense ànim de lucre. El museu va ser el primer de temàtica faraònica inaugurat a Espanya.

El recinte del museu es divideix en el que es considera el museu amb tres sales, dues per l'exposició permanent i l'altra per l'exposició temporal; i un Campus Arqueològic on els infants de totes les edats poden realitzar unes pràctiques arqueològiques.

Pel que fa a l'exposició permanent, inclou una col·lecció formada per més de 1.100 peces de l'Antic Egipte distribuïdes en diferents àmbits relacionats amb la història de l'Antic Egipte. Aquesta àmbits són: el Faraó, carrers i personatges, joieria, pedra i ceràmica, cosmètica i erotisme, creences i pràctiques funeràries, les dependències funeràries, la capella de culte, el culte als temples i Déus d'Egipte.

L'exposició temporal durant aquesta temporada és sobre Tutankhamon, la història sobre el seu descobriment.

El Museu Egipci ofereix un programa educatiu adreçat a les escoles d'Educació Infantil, Primària i Secundària. En els diferents tallers reben uns materials didàctics basats en el marc escolar i les característiques de cada etapa formativa.

Pel que fa al Campus Arqueològic ofereixen un espai on els participants de totes les edats poden realitzar pràctiques arqueològiques. Aquest espai permet gaudir d’una proposta educativa on és possible desenvolupar la investigació, la descoberta i el treball en equip; i promoure el coneixement de l’antic Egipte a través de l’arqueologia. S'hi troben recreats tres Arqueoespais (recreacions de jaciments arqueològics egipcis a escala real) que permeten als participants dur a terme les tasques pròpies dels arqueòlegs, convertint-se en autèntics professionals d’aquesta disciplina per unes hores. Aquest espai no es accessible per als infants menors de 6 anys.

Dins el Museu Egipci de Barcelona, i sota el nom A la descoberta de l’antic Egipte, s'ofereix un programa pedagògic que combina les visites guiades per les sales del museu amb diferents activitats complementàries on l’alumnat té la possibilitat d’aprendre, de reforçar i d’aprofundir els continguts de l’espai museístic.

            

Fig.53: Esquema dels tallers que desenvolupa el servei didàctic del Museu Egipci de Barcelona.

Com es pot veure a l'esquema (fig.53), pel que fa a l'Educació Infantil, el museu només ofereix un únic taller per esbrinar com es momifiquen les mòmies. Anteriorment o posteriorment del taller, es realitza una visita guiada per conèixer els aspectes més importants dels egipcis, només expliquen aquells aspectes necessaris per entendre com vivien i per què. En aquests aspectes parlen sobre la figura del faraó (fig.54 i 55) i de les classes socials (fig.54 i 55) on tenen uns objectes manipulables i disfressen a un infant que representi al faraó per conèixer quin tipus d'objectes portava per identificar-los (la doble corona, la barbeta postissa, el ceptre i el fuet).

 Fig. 54: Estàtua faraònica.

Fig. 55: Rèpliques de part dels objectes de la vestimenta dels faraons.

El segon aspecte que treballen són les costums (fig. 56 i 57) com les joies que portaven com anells, collars i polseres i també a on dormien. Descobreixen com és el seu llit i el comparen amb la vida quotidiana d'ells, està fet de cuir i pell d'animals i tenen una mida més petita que la nostra dels adults. 

Fig. 56: El llit dels egipcis.

Fig. 57: Collar dels egipcis.

El tercer aspecte són les mòmies, com són, les escriptures i dibuixos que tenen i la diferència entre la mòmia, el sarcòfag i la tomba (fig. 58). Descobreixen que es feien amb diferents materials i que dins el sarcòfag i posaven tots els objectes que cada faraó tenia.

Fig. 58: La tomba de Tutankhamon, el seu sarcòfag i la seva mòmia.

A més a més, fan una petita introducció als mites i creences (59 i 60) dels egipcis tot mostrant la seva idea d'una segona vida. La importància de la creença amb els diferents déus i de quina manera els personalitzaven amb diferents estàtues que els representessin. La figura d'Horus com a déu més important del panteó egipci juntament amb Osiris, el seu pare.

Fig. 59: Els gats com a déus.

Fig. 60: Horus, fill d'Osiris. El Déu més important del panteó egipci.

I , per últim, una breu descripció de les representacions i les pintures que es troben dins d'una habitació dels egipcis (fig. 61). Els infants van esmentant els aspectes treballats anteriorment i van relacionant-los amb els conceptes.

Fig 61: Habitació egípcia.

 La visita em va agradar molt ja que des de sempre m'ha agradat tot aquest món dels egipcis però em va decebre una mica el que fa referència a les activitats didàctiques del servei educatiu. Des de la web vaig veure molts tallers dinàmics i també tot el que he explicat anteriorment sobre el Camp d'Arqueologia, i quan ens explicava que només tenien un taller dedicat als infants menors de 7 anys doncs m'ha impactat. Així doncs, amb un museu amb una col·lecció tan gran sobre els egipcis esperava que fos més gran i amb uns tallers didàctics més ben elaborats i adequats als infants.

El tema dels egipcis és un d'aquells temes que la majoria dels infants mostren interès i motivació per descobrir, d'aquesta manera, aquest indici hauria de servir per realitzar unes activitats que els endinsi en aquesta època i que descobreixin els seus secrets i les maneres de viure mitjançant l'exploració i la representació.

            Des del punt de vista de l'adult, la visita guiada era adequada ja que s'entenia i podies mantenir el fil conductor però posicionant-te com a infant la visita era força llarga passant per diferents passadissos amb moltes vitrines, donant molts tombs i asseient-se al terra tota l'estona. Tot això dificultaria que l'infant seguís la conversa ja que podrien cansar-se i fatigar-se aviat.

L'explicació del conte era una mica difícil de seguir i considero que per a menors de 7 anys resultaria difícil. Pel que fa al taller de la momificació és divertit però també els pot fer por i no participar per aquest motiu.

Fig. 62: Taller de momificació.

19. Museus recomanats

Aquí us deixo una llista amb diferents museus i espais patrimonials del territori de Catalunya que podeu visitar. L'elecció és des de la meva perspectiva i en podem trobar molts altres, podríem escriure un llibre sobre la quantitat de museus i espais patrimonials que trobem a Catalunya. Aquí n'hi trobem uns quants:

• AGBAR, MUSEU DE LES AIGÜES, A CORNELLÀ

Més de trenta activitats diferents adreçades a l'educació infantil, primària i secundària. Itineraris per descobrir el patrimoni arquitectònic i industrial del Museu, tallers que ens apropen el lligam íntim que uneix l'aigua amb la vida i el planeta, visites combinades per descobrir amb profunditat els processos relacionats amb la gestió d'aquest recurs i tota mena de propostes educatives singulars al voltant de l'aigua, la ciència i el medi ambient.  

        

• CATALUNYA EN MINIATURA

La visita a Catalunya en Miniatura és una experiència d'aprenentatge interessant, divertida i única per a tots els nivells escolars. En una hora i mitja aproximadament es pot fer un viatge pels edificis més representatius de Catalunya a través del circuit de maquetes. A més, el parc també compta amb 4 circuits d'aventures perquè els alumnes gaudeixin de la natura realitzant activitats lúdiques i esportives.

• CENTRE INTERACTIU DEL PEIX, MERCABARNA.

Els nens i nenes descobreixen el procés pel qual passen peixos i mariscs des de la seva captura al mar fins l’arribada a la taula.

CLIQUEU AQUÍ, PER VEURE UN VÍDEO

• COSMOCAIXA BARCELONA

Cosmocaixa és un espai que acull una àmplia oferta científica i educativa per a tot tipus de públic. S'hi fan exposicions, tallers, conferències, cursos i debats. Pels més petits hi ha el Planetari, el Click, el Flash, el Toca Toca, el Bosc inundat i un munt d'experiments per entendre, conèixer i jugar.

• ESPAI XOCOLATA SIMÓN COLL

Sabies que el cacau prové d’un arbre que es diu Theobroma Cacao que es troba només en els tròpics de tot el món? Has vist mai una fava de cacau? Saps quina olor desprèn el cacau acabat de torrar? T’agradaria viure in situ l’elaboració de la xocolata Simón Coll?

• GAUDÍ CENTRE A REUS

Tot pensat per realitzar d'una forma diferent, amena i participativa, una activitat lúdica al servei del coneixement. Amb l'ajuda del monitor i del material didàctic, trobem una visita amb la qual els alumnes viuran un viatge fascinant que els submergirà en el món màgic i la creativitat desbordant del geni de l'arquitectura.

• MIBA, MUSEU D'IDEES I INVENTS DE BARCELONA

El Servei Educatiu del miba, ha dissenyat un pla específic per a escoles i centres de formació. Els alumnes que vinguin al museu viuran una doble experiència: la visita guiada pels diversos espais expositius on podran descobrir i interactuar amb els diferents invents exposats i un taller que motivarà el seu esperit emprenedor segons els diferents nivells educatius.

• MINITARRACO

És un espai temàtic, especialment pensat per a la mainada, amb reproduccions artesanals a escala dels principals monuments de Tarragona. Es tracta d’una visita diferent i divertida pel patrimoni històric, cultural i arquitectònic de la ciutat que ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat.

• MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA

El Museu té com a objectius principals la conservació i difusió del patrimoni industrial, científic i tecnològic i és la capçalera d'un sistema de museus i centres patrimoniales que conjuntament són la millor expressió de la cultura industrial com a factor d'identitat i distribuïts per tot Catalunya.

• MUSEU DE LA VIDA RURAL DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Realitzen tallers ideats als diferents nivells cognitius relacionat amb el museu etnològic dedicat a la cultura rural catalana.

• MUSEU DE LA XOCOLATA DE BARCELONA

Vine al Museu de la Xocolata i fes de pastisser,  estampa una samarreta amb motius de xocolata,  descobreix mitjançant el joc i els contes  la història de la xocolata  o vine a celebrar la teva festa d'aniversari. Al museu més dolç de Barcelona trobareu jocs i emoció però també cultura,   tradició i història.

• EL MUSEU DEL CAU DEL CARAGOL

El Cau del Cargol, un dels museus més singulars del país, es troba al nucli històric de Vilassar de Dalt (Maresme). La col·lecció de conquilles de mol·luscs –cargols i petxines- d’arreu del món aplegades per Jaume Bot i Arenes (1904-1983), és a l’abast de tothom que la vulgui visitar.

• MUSEU DE L'ESTAMPACIÓ DE PREMIÀ DE MAR

Pretén transmetre una sèrie de coneixements, tot compartint i experimentant de forma divertida amb materials i processos que poden potenciar la creativa i l'interès vers determinades matèries relacionades amb l’activitat d’estampar i la varietat d’oficis que formen part de tot el procés industrial d’aquest sector. També es mostra quina ha estat l’evolució al llarg dels segles XVII, XVIII, XIX fins a l’actualitat, treballant tant els antics mètodes artesanals d’estampació i tintura com les actuals tècniques. 

• MUSEU DEL FERROCARRIL DE CATALUNYA. VILANOVA I LA GELTRÚ

Al Museu del Ferrocarril de Catalunya et proposem una visita perquè t’endinsis en el món del tren: un món de tècnica i precisió, però també d’emocions i records.

• MUSEU DEL MAMUT

Es tracta d'un museu que té un gran atractiu cultural i destaca per la seva espectacularitat. 

• MUSEU DE MATEMÀTIQUES DE CATALUNYA, CORNELLÀ DE LLOBREGAT

El projecte del MMACA pretén atendre tant els aspectes lúdics i culturals com les aplicacions de les matemàtiques amb rigor i amb qualitat.

• MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA

Realitzen activitats pels més petits estructurades en forma de contes i tallers pensats per desenvolupar la curiositat, el desig d'observar, de comparar, d'expressar sentiments i emocions i així avançar en el procés de descobriment i coneixement.

• MUSEU I FORN DEL VIDRE DE VIMBODÍ

El Museu ofereix tallers i activitats de reciclatge de vidre als centres escolars, adreçats als diferents nivells educatius. L'objectiu és ensenyar als alumnes que el vidre és un material reciclable, i descobrir un dels oficis del patrimoni industrial català a través de la demostració en directe de la tècnica del vidre bufat.

18. Museu Diosesà i Comarcal de Lleida

El Museu de Lleida: diocesà i comarcal és una institució pública al servei de la ciutadania del territori d’àmbit d’actuació, el Pla de Lleida, i es defineix com un instrument de posada en valor de les seves col·leccions i dels fenòmens patrimonials de la seva regió cultural per tal de posar-los a disposició del ciutadà.

Custodia els repertoris de béns mobles procedents de l’antic Museu Diocesà de Lleida i del Museu Arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (fundació pública de la Diputació de Lleida), la suma dels quals constitueixen les col·leccions fonamentals que esdevenen la raó de ser de la institució i, doncs, la columna que vertebra tot el sistema organitzatiu, funcional i d’actuació.

En aquest sentit, el Museu de Lleida és el resultat de la suma de dos museus amb objectes singulars i rellevants per a les disciplines de la història de l’art i l’arqueologia, amb gestions i tradicions diferents, però amb finalitats de conservació i difusió comunes.

Pel que fa al servei educatiu del museu, està al càrrec Miquel Sabaté el qual ha desenvolupat una proposta educativa flexible i que es va ampliant i pujant de nivell a mesura que les edats són més majors.

Tenen en compte als infants amb discapacitats i amb necessitats educatives especials ja que la seva proposta educativa és flexible i fa que puguin arribar a tots els públics. Per exemple, si tenen un infant cec doncs una persona que treballa al servei del museu l'acompanya en tot el recorregut del museu i li descriu detalladament com són els objectes i també tenen rèpliques d'objectes que poden manipular i tocar per fer-se una idea.

La seva proposta educativa consisteix en dos parts: una primera que forma part d'un taller que realitzen fora de l'exposició i l'altra és un recorregut per les col·leccions del museu només per aquelles peces que són d'utilitat per als infants. Pel que fa als tallers en un principi n'eren quatre però amb la pràctica van veure que no havia tant temps i van retallar-los a dos. El grup d'alumnes acostumen a realitzar només un taller on d'aquesta manera s'esplaien i gaudeixen més en un únic àmbit, la visita dura al voltant de 1 hora i 1 hora - 10 minuts. Tenen una maleta didàctica que treballen dins el taller però si les mestres volen se la poden endur a l'aula per treballar-la abans o després de la visita.

L'explicació del conte del Nyam explica el dia en que l'Àlex va al museu, a través d'aquesta narració els infants poden esbrinar el què faran i planejar la visita. Trobem també el conte de La Seu Vella (fig. 48) on treballen el concepte de tresor i explica el procés de transformació de la Seu Vella: des que era una mesquita i que a causa de les guerres es va transformar en un castell.

Fig. 48

 Fig. 49

 També realitzen un trencaclosques (fig. 49) que en un primer moment el van confeccionar massa complicat per a infants ja que hi havia moltes peces i eren totes semblants pel color. Així van adaptar-lo tot fent-lo més fàcil amb tres úniques peces, una de dalt, l'altra del mig i la última de baix. Amb aquests trencaclosques treballen els personatges de les pintures que han observat o que després observaran.

Una altra dinàmica que acostumen a realitzar és la de disfressar-se de camperols, princeses, reis, cavallers, etc. Cada infant ha de representar el seu rol i interpretar-lo.

Tenen un mural de paisatges sonors (fig. 50 i 51) de l'edat medieval i ho comparen amb un mural de la ciutat actual la que ells coneixen. Els donen uns objectes que representen cada so i quan sonen els han d'identificar, senyalar-los al mural i llavors el guia ho explica. A través d'aquesta dinàmica els infants comparen els sons que coneixen amb aquells que desconeixen i entenen el ara amb el abans.

Fig. 50

Fig. 51

La Guerra de Successió la treballen amb una maqueta d'una caseta i uns ninots. També treballen el canvi alimentari, tot els productes i aliments que va arribar d'Amèrica un cop es va descobrir com les crispetes, el cacau, les tortites, etc.  

Fig. 52

Fig 53

En menys de tres mesos he realitzat dues visites al Museu de Lleida, una per l'optativa de Religió i l'última per l'optativa de Museus. Cal dir que totes dues van ser força diferents ja que en una primera era el públic que visitava el museu tot i anar acompanyada pel grup de companys i companyes de l'optativa però la visita va ser guiada pels diferents racons de l'exposició i de les diferents col·leccions. En el segon cas vam anar a conèixer explícitament el servei educatiu del museu a càrrec de Miquel Sabaté que ens va ensenyar els materials didàctics que utilitzaven i vam fer un ràpid recorregut per l'exposició on ens va ensenyar en quines obres s'aturaven a observar i a parlar-ne i de quina manera ho conduïa als infants.

Aquest museu sempre ha estat al meu abast ja que sóc de Lleida però mai m'havia parat a visitar-lo. La primera visita que hi vaig fer va ser bastant avorrida, va ser molt llarga i cansada ja que ens aturàvem a quasi cada obra o objecte i la guia ens explicava força ràpid quatre pinzellades de l'objecte. Això em va fer adonar que la guia s'havia moltes coses però com sabia que no tenia temps les deia molt ràpid i això feia que no poguéssim entendre la gran part de les coses que ens volia transmetre. Considero més important que se'ns hagués explicat només quatre objectes importants amb més detall que no pas quasi tots i d'una manera molt per sobre.

La segona visita va ser des del punt de vista de com una mestra on se'ns va apropar al dur treball que ha de fer el servei educatiu d'un museu per intentar arribar a tot tipus de públic. Tot i això considero que el Museu de Lleida encara no arriba a tot el públic sinó que només es queda en la gent jove, als infants i adolescents ja que en el meu cas quan vaig visitar-lo com adulta no van aconseguir arribar a mi tot i que tingués predisposició.

Dit d'una altra manera, considero que cal intentar a tot el públic en general no tant sols als infants i adolescents, que sí, és molt important arribar a ells ja que seran la futura generació i cal que tinguin una bona experiència per a que hi tornin, però també considero que la gent gran i adulta té el dret de poder comprendre i gaudir de les col·leccions que se'ls presenta. 

17. Altres tipus de museologies

La Museografia experimental va sorgir als museus tècnic-científics amb la idea d'ensenyar els coneixements científics mitjançant els propis experiments a través de l'observació i l'experimentació. Per observar, cal manipular i, per tant, tocar, olorar, tallar, raspar, etc. D'aquí sorgeix la idea d'ensenyar en un laboratori, i va aparèixer, doncs, la idea dels Exploratorium i els children'smuseum. Tot i necessitar d'un mediador per arribar a l'aprenentatge, són un recurs que aporta un alt nivell d'autonomia per part dels infants i joves i que els dóna la possibilitat d'experimentar amb els materials i aprendre'n.

A partir d'aquí es van afegir nous equipaments museístics, com mòduls interactius que es manipulessin de forma autònoma, per tant, havien de plantejar una pregunta i disposar dels elements mínims per proporcionar les respostes, a través de botons, palanques, polsadors, sensors, interruptors, etc.

La Museografia nòmada es basa en l'ús d'artefactes portàtils d'intermediació didàctica, es vehicula a partir d'aplicacions per smartphones i tabletes. Les audioguies i PDA són els precursors de la museografia nòmada. Es relaciona amb eines didàctiques portables capaces de dotar al patrimoni d'informació i que fan la funció de mediador amb el visitant permetent-li accedir a la informació amb el idioma adequat i d'una forma individualitzada i directa.

Aquests nous recursos d'interpretació patrimonial, especialment els smartphones busquen provocar experiències vivencials, submergir l'usuari a un moment històric concret, fent-lo partícip del mateix. Aquests artefactes interpretatius tenen un gran potencial per generar aprenentatge alternatiu informal que busca l'apropament a través d'experiències més lúdiques i participatives.

D'aquesta manera, representen una guia d'autoaprenentatge personalitzada en la que el visitant escull el que vol veure i, per tant, el que vol aprendre en cada moment. A la vegada, recolza al visitant a realitzar un viatge en el temps ajudant a contextualitzar i a interpretar qualsevol època històrica permeten als usuaris prendre consciència de la necessitat de cuidar i protegir el patrimoni.

Aquest tipus de museografia és més econòmica que d'altres ja que el terminal utilitzat és del propietari i, a la vegada, és més accessible per qualsevol persona ja que s'estén ràpidament aquest tipus d'artefacte. En canvi, trobem que pot arribar a una sobreestimulació.

L'Arqueologia virtual és el conjunt de tècniques informàtiques que permeten la visualització en 3D de la representació virtual i realista dels objectes i edificis antics dels quals els seus restes han desaparegut.

S'ha comprovat que un dels principals problemes per comprendre els jaciments arqueològics és la dificultat del públic per poder visualitzar tridimensionalment l'espai i les restes que es troben. De tal manera que a major intervenció museogràfica, més rica serà l'experiència de l'usuari. Cal tenir en compte que el públic acostuma a no ser especialista en arqueologia i, per tant, és una experiència nova.

Els serveis didàctics dels museus i espais patrimonials han d'oferir una gran varietat de recursos i tipologies des de les visites guiades, als jocs de rol in situ, als tallers i demostracions pràctiques.

Des del punt de vista de l'educació i de l'accés a la cultura, aquests aparells, l'anomenada tecnologia mòbil, constitueixen uns de les més potents màquines d'educar que la humanitat hagi fabricat mai, quasi tot és possible amb elles. Han deixat de ser simples instruments de comunicació per transformar-se en eines de coneixement.

La tecnologia mòbil, com l'smartphone, és un dels mitjans didàctics més eficaços que els propis predecessors clàssics dels museus (els panels i els senyals informatius). La seva capacitat tecnològica permet organitzar i simplificar gran quantitat d'informació amb un fàcil i comprensible ús de l'usuari. No només simplifiquen el flux d'informació sinó que també enriqueix el contingut gràcies a les funcionalitats interactives que ofereixen un gran ventall de possibilitats per conèixer el patrimoni urbà.

No tant sols, aquesta gran avantatge podem esmentar que aquests aparells que podem portar i transportar amb nosaltres d'aquí cap allà implica que les persones, sobretot els joves i adolescents, utilitzin menys la memòria. Aquest fet repercuteix a les noves generacions futures ja que és possible que el coeficient de memòria vagi disminuint. És tant descomunal les aportacions que ens transmet un simple smartphone o una tableta que arribem a extrems com la sobreestimulació de la ment sense que puguem retenir tot allò que estem visualitzant. A més, podem incloure la reducció o pèrdua de la comunicació interprersonal, els elements de l'expressió corporal i de la comunicació gestual el qual fa que els humans ens convertim en menys sensibles i perdrem empatia. 

16. Museu Blau

            El Museu Blau està inclòs dins el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) la qual és una institució amb més de 130 anys d’història que conserva un patrimoni de més de tres milions d’exemplars en els àmbits de la mineralogia, la petrologia, la paleontologia, la zoologia i la botànica. D'aquesta manera, aquesta gran col·lecció es divideix en tres espais estratègics de la ciutat:

• El Parc de la Ciutadella on es troben el Museu Martorell i l'edifici del Castell dels Tres Dragons.
• La muntanya de Montjuïc on es troba el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric.
• El Parc del Fòrum on es troba el Museu Blau on s'allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc.

El Museu de Ciències de Barcelona treballa principalment per avançar en el coneixement i la conservació de la diversitat natural de Catalunya i del seu entorn proper, així com per promoure l'aprenentatge i la descoberta del món natural entre els ciutadans. Amb la seva activitat també vol transmetre valors ètics de respecte per la natura i estimular el debat informat sobre els temes candents i els problemes ambientals que preocupen la societat.

Té la missió de generar i compartir coneixement sobre la diversitat i l’evolució del món natural, amb el propòsit de contribuir a conservar-lo i de crear una societat més informada, connectada i responsable amb la natura. Ho realitzen mitjançant la preservació d’unes col·leccions que són testimoni material del patrimoni natural de Catalunya, la recerca de la diversitat biològica i geològica, i unes experiències que estimulen l’exploració, l’aprenentatge, l’estimació, el gaudi, el diàleg i la participació entre el públic més ampli possible.

El Museu Blau conté l'exposició permanent Planeta Vida, que recorre la història de l'evolució conjunta de la vida i la Terra des dels seus orígens, i ens mostra com és avui. Amb recursos museogràfics actuals, l'exposició exhibeix part de les col·leccions de zoologia, geologia i botànica que el Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha conservat durant els seus 132 anys d'història.

L'exposició permanent està centrada en la teoria d'evolució Gaia, formulada pel biòleg James Lovelock, que entén la Terra com un ésser viu. L'exposició està dividida en tres àrees, la primera de les quals s'anomena La Biografia de la Terra, que explica l'origen de l'Univers i la formació del nostre planeta a partir de dues projeccions de gran format, a més de diverses peces i audiovisuals amb valuosa informació complementària. La segona gran secció, La Terra Avui, de 1.700 metres quadrats, ens explica l'estat actual de la Terra i la seva diversitat geològica i biològica.

El Niu de Ciència és  un espai propi dins el Museu de Ciències Naturals de Barcelona pensat per a infants de 0 a 6 anys on es realitzen activitats relacionades amb el patrimoni del museu i l'exposició Planeta Vida amb l'objectiu de provocar sensacions, emocions i despertar en els més petits l'interès per descobrir la natura.

Les activitats escolars que s’hi desenvolupen són rigoroses tant des del punt de vista didàctic com científic i estan concebudes sota la idea d’infants capaços, immersos des del naixement en una cultura determinada, intel·ligents per entendre i donar significat a tot allò que veuen, senten i viuen.

Aquest projecte, inspirat entre altres per Francesco Tonnucci, permet connectar les necessitats pròpies de nens/es fins als 6 anys amb l'entorn científic mitjançant material natural i únic que ressalta el patrimoni cultural del museu.

Aquest tipus de museu ofereix als infants una possibilitat d'apropar-se al patrimoni cultural del seu entorn més proper. La metodologia utilitzada en les activitats proposades donen l'oportunitat de fer un treball de descoberta mitjançant l'observació, la manipulació i l'exploració dels diferents materials que se'ls presenta. Aquesta possibilitat dóna l'accés a l'aprenentatge de molts coneixements que primerament seran més simples i a mesura que vagin creixent es van fent més complexes i abstractes.

D'això tracta l'educació, de fomentar les bases als infants a través del coneixement del seu entorn i, poc a poc, anar adquirint més complexitat i abstracció en els conceptes tot relacionant-los i proporcionant-nos diferents perspectives i visions.

Així doncs, considero un el Museu Blau un espai enriquidor que aporta un mètode experimental i manipulador on els infants investiguen i exploren l'entorn que els envolta. És un gran avanç per als més petits poder tenir l'oportunitat d'explorar l'entorn mitjançant objectes reals i poder formar-se una idea de la història que amaga.

 

15. Educació Infantil

Des del punt de vista de l'educació i de l'accés a la cultura, ha d'haver un treball previ i posterior a la visita. D'aquesta manera, segons Domínguez, Estepa i Cuenca (1999), ens expliquen que abans de realitzar una visita a un museu cal crear als alumnes una motivació inicial i indagar en els conceptes i les idees prèvies que tenen sobre el tema o l'objecte que treballaran. Així doncs, cal treballar els coneixements previs i crear una motivació que els estimuli a voler investigar, observar i treballar en aquell museu. D'acord amb això, cal també crear-los-hi una situació problemàtica o un conflicte per tal que durant la visita puguin esbrinar-la i descobrir-la el qual els obliga a estar atens a la visita i a cerca la informació.

Durant la visita, cal que els alumnes aprenguin a llegir les obres i/o els objectes exposats. Cal veure i observar, analitzar i descriure la informació. Quan són petits és necessari que el treball durant el museu sigui més manipulatiu i experimental ja que les paraules no sempre són les adequades depenen del grup d'alumnes.

Per acabar, després de la visita cal també realitzar un treball a l'aula que condueixi a l'ordenació de les idees, dels conceptes i dels coneixements que s'han transmès durant la visita, cal sintetitzar la informació i presentar-la en debats o col·loquis. Aquest treball solen ser activitats de cloenda per esbrinar que han entès els infants i expressar-se i verbalitzar allò que han aprés.

És important que quan anem amb un grup escolar als museus o espais patrimonials cal tenir clar quina oferta escollirem ja que ha d'anar en funció dels nostres interessos i tenint en compte les característiques i motivacions dels alumnes.

El fet d'interpretar el patrimoni significa desvetllar significats a través d'una medicació didàctica del patrimoni. Segons Jan Amos Komensky (Commenius), la didàctica és un artifici universal que consisteix en fer comprensible el major nombre de coses al major nombre de persones possibles de manera amena. Aquesta definició de la didàctica és molt traslladable a la funció del museu: la transmissió de coneixements. Els museus i centres d'interpretació del patrimoni haurien de basar la seva filosofia en aquesta idea que Commenius va exposar.

Freeman Tilden (2006), va enumerar els principis de la interpretació del patrimoni, a continuació, podem trobar-ne alguns que he cregut interessant tenir clars:

1. Relacionar el què s'explica amb l'experiència i les vivències del visitant.
2. La informació tal qual NO és interpretació, però és fonamental per a una correcta interpretació.
3. És un art que combina diferents arts. L'art d'explicar històries.
4. L'objectiu de la interpretació no és la instrucció, sinó la provocació.
5. S'ha de presentar com un tot enlloc d'una part.
6. La interpretació dirigida als nens/es es basa en un programa específic.

Cal tenir clar que ningú pot ensenyar allò que no sap, per tant, cal que la persona que es dediqui a ser guia ha de tenir uns coneixements, s'ha de culturitzar, ha d'investigar i formar-se en el camp que ha d'interpretar.

A més, cal partir sempre d'allò que ja sap el públic per arribar allò que encara no sap, els coneixements previs sempre han estat una bona base per arribar a la interconnexió dels sabers, començant sempre per allò més simple i arribant al més complex ja que, d'aquesta manera, tenim les bases per anar ampliant la informació i arribant al més complex i abstracte.

El més important, però, és que, com he esmentat en un apartat anterior, sobre l'avorriment no es construeixen coneixements sòlids (Commenius). L'avorriment no és un incentiu de l'aprenentatge, més aviat són dos conceptes ben oposats ja que allò que no et crida l'atenció no tindràs una predisposició positiva per estar atent per rebre els coneixements que s'intenten transmetre.

De tots els mecanismes que té una cultura per integrar els nens i als joves, el joc és potser un dels més importants. El joc és un mètode d'aprenentatge que funciona mitjançant el sistema d'assaig i error i ha estat utilitzat sempre i per tot tipus de societats humanes. Com a instrument insubstituïble de relació afectiva i social és fonamental per a qualsevol aprenentatge ja que proporciona la inevitable experiència prèvia, atribueix rols en les relacions socials i proporciona els subcodis de comportament que es desenvoluparan en la vida adulta.

En realitat, el joc és un exercici recreatiu de caràcter lúdic, la qual és la primera condició perquè es tracti d'un joc. En segon lloc, tot joc es regeix per determinades regles, sense les quals el joc pròpiament dit no existeix. Finalment, en tot joc es guanya o es perd. La finalitat explícita del joc no és educar; en tot cas, l'educació és una finalitat oculta i que s'amaga en els propis mecanismes de la cultura. Precisament l'aspecte lúdic del joc consisteix a treure les coses del seu context, de manera que aquests elements fora de context es poden utilitzar de forma lliure, sense límits ni càrregues addicionals. Per això és divertit jugar. Però, a part de divertit, és també cert que des del punt de vista de l'estructura d'una cultura, el joc té moltes altres funcions a més de la d'ensenyar als joves determinades tècniques.

El joc és, doncs, una de les millors formes d'aprendre els conceptes propis de la cultura en què estem submergits, tant per als adults com per als nens i nenes. D'aquí es deriva l'existència d'una didàctica i una museografia lúdica, la base metodològica de la qual és el joc, la simulació, l'assumir rols en contextos modificats que permeten fórmules d'aprenentatge molt diferents de l'ensenyament reglat.