22. Reflexions finals

Després de tots els conceptes i idees que giren al voltant de la museografia didàctica puc fer-me una idea bàsica de la relació entre l'escola i els centres patrimonials. D'aquesta manera, puc esmentar que les aportacions que he anat introduint al llarg de tot aquest treball poden aportar uns fonaments bàsics per totes aquelles persones que treballen en el món educatiu i volen introduir als seus alumnes al patrimoni cultural.

            Com hem vist, el patrimoni cultural dóna una gran varietat de significats tant si ens centrem en el present, com si parlem del passat o ens referim al futur. Així doncs, aporten un pensament divergent des de diferents perspectives per les que poden accedir en aquest patrimoni. El patrimoni és una de les claus que poden permetre conèixer millor les parts submergides que fomenten la cultura i les personalitats col·lectives; és el que ajuda a conèixer millor la realitat de la nostra societat.

No tot el patrimoni és visual, és a dir, material, sinó que tota la nostra societat compta amb un gran ventall de patrimoni cultural immaterial que només es transmet de generació en generació i pocs són els centres patrimonials que en fan una interpretació. No obstant, sabem que aquest patrimoni immaterial és recreat constantment per les comunitats i els grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa i la seva història, creant un sentiment d'identitat i comunitat tot contribuint així a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana. Per tant, el seu valor resideix principalment en la capacitat d'emocionar, d'evocar, de recordar o d'agradar, i aquesta capacitat evocadora i emocional del patrimoni va unida a elements materials, a sentiments, a aportacions de caràcter científic, etc.

Sabem, per tant, que el patrimoni immaterial pot ser de gran utilitat des de la perspectiva de l'educació ja que no consisteix només en visualitzar objectes i imaginar-se com abans s'utilitzava sinó que és quelcom més proper als infants perquè la capacitat emocional pot desenvolupar-se a edats molt primerenques i això pot anar evolucionant poc a poc.

            D'altra banda, l'anàlisi de tot el que avarca actualment la museografia didàctica i els avanços que aquesta ha desenvolupat puc comparar-ho amb aquelles institucions museístiques que hem visitat amb l'optativa de Museus, un espai d'aprenentatge pels més petits. D'aquesta manera, m'he adonat que dins de Catalunya i, segurament també a la resta d'Espanya, trobem molt poca varietat d'activitats o tallers dedicats a l'etapa d'Educació Infantil. Aquests tallers que proposen són escassos i dirigits pel guia amb una única direcció, amb això em refereixo que no deixen tant als infants explorar i fer-se qüestions sobre allò que estan manipulant (en excepció d'algun museu) el qual és la metodologia ideal per ensenyar als infants.

D'acord amb aquesta idea, considero que aquests museus visitats dins de Catalunya no estan pensats pels infants, simplement construeixen un edifici que serà un museu però no pensen amb els infants. Alguns compten amb passadissos estrets amb escales, vitrines o cantonades perilloses i molts altres elements que poden dificultar als infants tenir una visita segura tot gaudint de l'experiència. Dit això, em refereixo que s'haurien de pensar amb tot el tipus de públic abans de realitzar l'estructura de l'edifici, cal pensar a què es dedicarà, quines col·leccions tindrà i com es subvencionarà però també a qui va destinat, de quina manera arribaran a tot el públic (des de les persones adultes fins als més petits de la família), a través de quins artefactes exposaran la informació, etc.

Si sortíssim fora del país, trobaríem una gran quantitat d'institucions museístiques que dediquen tot un servei educatiu a la realització de tallers, de visites, d'activitats dirigides únicament a infants i joves. Tant com a grups escolars com aquelles famílies amb infants que volen passar un cap de setmana divertit tot aprenent perquè en aquests països, les famílies senceres quan volen passar un dia divertit se'n van al museu de la ciutat o del poble per aprendre i no se'n van al cinema o al parc que és el que passa al nostre país. Tot realitzant una petita cerca per la Xarxa ens podem adonar que en d'altres països de la Unió Europea i també fora d'ella trobem espais dissenyats i pensants únicament per a infants (Annex 5).

A més, dins d'aquests museus que hem visitat dins de Catalunya, m'he adonat que les persones que imparteixen aquestes sessions, els guies o animadors, són poc emmarcades dins el sector pedagògic o educatiu i, per tant, en algunes ocasions, no tenen suficients recursos o coneixements en aquest àmbit per dissenyar o elaborar unes propostes educatives de qualitat per als infants. D'aquesta manera, és important, doncs, que aquestes persones tinguin uns coneixements sobre didàctica i pedagogia o que treballin amb xarxa amb professionals d'aquest àmbit. D'acord amb això, no em refereixo que les persones que actualment estan impartint les sessions del servei educatiu d'un museu siguin pitjor o que no ho facin el millor que poden sinó, més aviat, que necessiten d'un cop de mà de persones més especialitzades sobre aquest tema i així poder dissenyar activitats d'acord amb el Currículum tot donant-los-hi la oportunitat als infants de poder desenvolupar-se amb qualitat i de la millor manera possible.

Per tant, cal ser coherents amb el que es dissenya i pensar sobretot amb els infants ja que sovint s'hi pensa amb ells al final. Tota persona té el dret de transformar la informació que rep en coneixement. D'aquesta manera, el servei educatiu del museu ha d'elaborar les activitats educatives tenint en compte les diferents formes d'apropar-se al coneixement (visual, auditiu, mental, etc.), de les diferents capacitats (musical, lingüística, matemàtica, etc.- Annex 4-) i dels seus interessos. Per tant, cal crear situacions d'interacció variades per captar l'atenció del públic i fer-los partícips de la construcció del seu propi coneixement.

            La coneixença del patrimoni pot ser una manera molt efectiva d'aprendre, d'anar sumant coneixement; perquè avui en dia qui educa no és l'escola. L'escola tal com la coneixem és un instrument que davant d'aquest canvi de període es mostra impotent, amb dificultats per abordar tots els canvis què hi ha sobre ella. L'escola ha de sortir al carrer, ha de fer de turista, ja no només educa l'escola i la família, sinó que educa la societat. Les escoles han de sortir més al carrer i aprendre de la seva realitat, de la seva ciutat.

D'aquí sorgeix la idea de la ciutat educadora, a la segona meitat del segle XX, la qual acull i interrelaciona processos educatius formals, no formals i informals; a més, és un entramat d'institucions i llocs educatius. Aquest concepte de ciutat educadora, esmenta Figueras (2007), porta a reinventar la ciutat com a lloc d'aprenentatges permanents, de convivència i de diàleg. Tota persona ha de poder créixer i ser capaç de fer front als reptes i possibilitats de les actuals societats. D'aquesta manera, avui en dia, tant la ciutat gran o petita disposa d'incomptables possibilitats educadores. La ciutat, per tant, presenta elements importants per una formació integral.

D'aquesta manera, podem dir que el marc urbà proporciona unes oportunitats extraordinàries per l'educació que cal fer-ne ús.

Coma i Santacana (2010), ens exposen que la Red Estatal de Ciudades Educadoras (RECE) és un conjunt de ciutats agrupades en una xarxa temàtica comuna i centrada en l'educació a partir del patrimoni com a eix estratègic generant així, al llarg de més d'un lustre, experiències educatives entorn als seus patrimonis. La majoria de les activitats, per tant, es realitzen a l'aire lliure, el que anomenaríem museografia all'aperto.

            Com a persona que se'n va a visitar una institució museística espera troba una gran quantitat d'objectes, artefactes, mobiliari, ruïnes, etc. que amaga un significat. El que la persona espera que sigui perceptible darrere d'aquests objectes és l'existència d'un ésser humà dotat d'història i de memòria. D'aquesta manera, el públic ha de captar que allò que està observant no només és material sinó que han de percebre i comprendre la persona o la comunitat que amaga al seu darrere. Émile Zola (1866) va dir: el que jo busco davant d'un quadre és, per sobre de tot, una persona i no un quadre. Com tot el demés, l'art és un producte humà i se l'ha de visualitzar a través de la seva obra.

D'aquesta manera és important, que els interpretadors realitzin bé la seva funció que és la transmissió de coneixements i de les experiències que cada objecte i el seu autor amaga. La interpretació, doncs, és un procés de comunicació dissenyat per revelar al públic  significats i interelacions del patrimoni a través de la seva participació en experiències de primer mà amb un objecte, artefacte, paisatge o lloc (Bob Peart, 1977). No obstant això, dins l'educació és també important l'ús de les rèpliques i les recreacions que donen molt joc per poder manipular i observar l'objecte detingudament.

            Com he exposat anteriorment, els objectes són símbols del pas del temps ja que la història no és possible sense un registre dels canvis. El temps, per tant, només el podem percebre a través d'aquests canvis els quals només s'observen als objectes, als paisatges, a les màquines, etc. Aquests objectes són exposats als museus i són els que mostren els canvis succeïts al llarg del temps, és per això, que diem que tenen una gran quantitat de significats amagats.

Cada objecte pot transformar-se en un autèntic nucli d'interès que permeti realitzar ampliacions concèntriques des de l'objectes a temes relacionats. D'aquesta manera, els centres d'interès són aproximacions al passat que van des de l'objecte que s'observa (allò més concret) a les idees i coneixements que s'extreuen (el més abstracte). A través d'aquesta metodologia, els objectes com a centres d'interès, es pot conèixer el patrimoni cultural immaterial partint d'un objecte en concret d'una tribu determinada per poder analitzar i relacionar tot extraient idees i qüestions que ens expliquin com vivien, què menjaven, què feien, etc.

Els objectes són, per tant, la font que ens proporciona els significats; però falta una interpretació, algú que ajudi als infants a entendre i a apropar-se a les idees que estem buscant. D'aquesta manera, tant els educadors i educadores com els guies o animadors dels espais museístics tenen una responsabilitat per poder ajudar als infants i joves a arribar a aquesta coneixença i la relació amb les idees.

Tot i donar-los-hi tanta importància als objectes, el realment important i essencial és la persona més que els objectes. A través d'aquesta idea de Trevor Pearce al 1988 al Congrés General de ICOM a Australia, podem concloure que els objectes es converteixen en un mediador interpersonal entre les persones que el produeixen i les que en l'actualitat l'estan contemplant i interpretant.

            Tot i la gran varietat de noves museologies que han anat sorgint durant aquests últims anys, i que he anat exposant, només es justifiquen si fan avançar el coneixement ja que el museu és un instrument per promoure l'aprenentatge i el coneixement. Per tant, al públic se li ha de facilitat no només documentació informativa sinó recursos i instruments per desenvolupar processos mentals d'observació, d'anàlisi, de deducció i d'inducció, de generació d'hipòtesi i d'elaboració de conclusions; on cada visitant pugui generar el seu propi coneixement de forma autònoma i individual.

            Com ja hem comentat tot l'aspecte de la museografia interactiva cal esmentar que no tot comporta avantatges ja que l'excés de quelcom produeix inconvenients i problemes a llarg termini. L'actualitat, ens ha ajudat a endinsar-nos en tot el que correspon a les noves tecnologies de la informació i la comunicació i, per tant, aquests s'han inclòs dins les institucions museístiques. Tot i les grans avantatges que hem comentat en el corresponen apartat de la museografia interactiva cal parlar doncs del seu gran límit, la sobreestimulació.

En alguns museus amb interactivitat la funció educativa es perd dins l'espectacle i l'atractiu de l'espai i dels mòduls interactius. Aquesta sobreestimulació fa que els infants operin els aparells sense reflexionar sobre el què passa, jugar sense aprendre'n res, és a dir, que els infants -i potser aquells ja no tant infants- arriben a un mòdul, premen un botó, observen la reacció i se'n van. Per tant, no sembla que n'aprenguin res; hi falta un espai que pels permeti parar i reflexionar sobre què ha passar, què han vist, etc.

A més, aquesta interactivitat proporciona molt poca cabuda a la imaginació, és a dir, que no dóna la possibilitat d'anar més enllà del programat, són mers rutinaris. No obstant, segons Santacana i Martín (2010), existeix un tipus de màquina interactiva que permet anar més enllà i deixar desenvolupar la imaginació i la creativitat de l'usuari. Parlem d'aquell interactiu que s'assembla a un guia ideal del museu, que es comporta segons l'ambició d'aprendre del visitant i que respon segons el nivell de l'usuari com si fos el conservador del museu que s'adapta a allò que tu saps i, a més, serveix d'estímul, et corregeix si t'equivoques i actua com un contrincant competent complementant així l'intelecte de l'usuari.

Dins d'aquest tipus de màquina interactiva trobem dos tipologies: una en que l'important és que l'usuari arribi a la solució sense importar el camí que agafi per arribar-hi; i l'altra no importa quantes vegades hagis aconseguit la resposta sinó que l'important és que t'ensenya altres formes per aconseguir-la tot promovent la creativitat. 

21. Born Centre Cultural

El Born Centre Cultural és un espai que relliga tres segles de la nostra història. Sota l’estructura d’un mercat emblemàtic de l’arquitectura del ferro del segle XIX, trobem la Barcelona del 1700, la ciutat pròspera que va patir el setge del 1714, d’èpica i heroica resistència, abans de derivar en la pèrdua de les llibertats nacionals de Catalunya, encara no restituïdes tres segles després. D'aquesta manera, el Born és un espai històric que configura un eix del temps que permet, des de l'avui, mirar l'ahir per projectar el demà.

La seva exposició permanent s'anomena Barcelona 1700. De les pedres a les persones. És una exposició que rememora la societat barcelonina del segle XVIII, dinàmica i moderna, però també marcada per les guerres que la van assetjar del 1691 al 1714. Pel que fa a l'exposició temporal Fins a aconseguir-ho! El setge de 184, és una exposició que presenta la Guerra dels Catalans del 1713-1714, que fou l'epíleg de la Guerra de Successió espanyola, i que recrea la batalla final de l’Onze de Setembre. 

El servei educatiu que ofereix el Born és a partir de primària fins endavant. Tenen a l'abast un material on també l'utilitzen en cas que algun grup escolar d'educació infantil els visiti. A més, vam organitzar i planificar una activitat dedicada a infants a través d'un taller per construir a través de les peces Lego.

L'experiència a aquest centre cultural va ser molt agradable; l'únic inconvenient és que no tenien una proposta educativa dirigida a l'educació infantil. No obstant això, tracta d'uns coneixements força complexos i s'ha de partir de la base a través del pas del temps i els seus canvis.

Generalment, m'ha agradat la visita al Born ja que la visita va ser entenedora i molt transmissora de coneixements. D'aquesta manera, es pot treballar molt bé amb infants i adolescents.

20. Museu egipci de Barcelona

El Museu Egipci de Barcelona és un museu que pertany a la Fundació Arqueològica Clos, una entitat privada sense ànim de lucre. El museu va ser el primer de temàtica faraònica inaugurat a Espanya.

El recinte del museu es divideix en el que es considera el museu amb tres sales, dues per l'exposició permanent i l'altra per l'exposició temporal; i un Campus Arqueològic on els infants de totes les edats poden realitzar unes pràctiques arqueològiques.

Pel que fa a l'exposició permanent, inclou una col·lecció formada per més de 1.100 peces de l'Antic Egipte distribuïdes en diferents àmbits relacionats amb la història de l'Antic Egipte. Aquesta àmbits són: el Faraó, carrers i personatges, joieria, pedra i ceràmica, cosmètica i erotisme, creences i pràctiques funeràries, les dependències funeràries, la capella de culte, el culte als temples i Déus d'Egipte.

L'exposició temporal durant aquesta temporada és sobre Tutankhamon, la història sobre el seu descobriment.

El Museu Egipci ofereix un programa educatiu adreçat a les escoles d'Educació Infantil, Primària i Secundària. En els diferents tallers reben uns materials didàctics basats en el marc escolar i les característiques de cada etapa formativa.

Pel que fa al Campus Arqueològic ofereixen un espai on els participants de totes les edats poden realitzar pràctiques arqueològiques. Aquest espai permet gaudir d’una proposta educativa on és possible desenvolupar la investigació, la descoberta i el treball en equip; i promoure el coneixement de l’antic Egipte a través de l’arqueologia. S'hi troben recreats tres Arqueoespais (recreacions de jaciments arqueològics egipcis a escala real) que permeten als participants dur a terme les tasques pròpies dels arqueòlegs, convertint-se en autèntics professionals d’aquesta disciplina per unes hores. Aquest espai no es accessible per als infants menors de 6 anys.

Dins el Museu Egipci de Barcelona, i sota el nom A la descoberta de l’antic Egipte, s'ofereix un programa pedagògic que combina les visites guiades per les sales del museu amb diferents activitats complementàries on l’alumnat té la possibilitat d’aprendre, de reforçar i d’aprofundir els continguts de l’espai museístic.

            

Fig.53: Esquema dels tallers que desenvolupa el servei didàctic del Museu Egipci de Barcelona.

Com es pot veure a l'esquema (fig.53), pel que fa a l'Educació Infantil, el museu només ofereix un únic taller per esbrinar com es momifiquen les mòmies. Anteriorment o posteriorment del taller, es realitza una visita guiada per conèixer els aspectes més importants dels egipcis, només expliquen aquells aspectes necessaris per entendre com vivien i per què. En aquests aspectes parlen sobre la figura del faraó (fig.54 i 55) i de les classes socials (fig.54 i 55) on tenen uns objectes manipulables i disfressen a un infant que representi al faraó per conèixer quin tipus d'objectes portava per identificar-los (la doble corona, la barbeta postissa, el ceptre i el fuet).

 Fig. 54: Estàtua faraònica.

Fig. 55: Rèpliques de part dels objectes de la vestimenta dels faraons.

El segon aspecte que treballen són les costums (fig. 56 i 57) com les joies que portaven com anells, collars i polseres i també a on dormien. Descobreixen com és el seu llit i el comparen amb la vida quotidiana d'ells, està fet de cuir i pell d'animals i tenen una mida més petita que la nostra dels adults. 

Fig. 56: El llit dels egipcis.

Fig. 57: Collar dels egipcis.

El tercer aspecte són les mòmies, com són, les escriptures i dibuixos que tenen i la diferència entre la mòmia, el sarcòfag i la tomba (fig. 58). Descobreixen que es feien amb diferents materials i que dins el sarcòfag i posaven tots els objectes que cada faraó tenia.

Fig. 58: La tomba de Tutankhamon, el seu sarcòfag i la seva mòmia.

A més a més, fan una petita introducció als mites i creences (59 i 60) dels egipcis tot mostrant la seva idea d'una segona vida. La importància de la creença amb els diferents déus i de quina manera els personalitzaven amb diferents estàtues que els representessin. La figura d'Horus com a déu més important del panteó egipci juntament amb Osiris, el seu pare.

Fig. 59: Els gats com a déus.

Fig. 60: Horus, fill d'Osiris. El Déu més important del panteó egipci.

I , per últim, una breu descripció de les representacions i les pintures que es troben dins d'una habitació dels egipcis (fig. 61). Els infants van esmentant els aspectes treballats anteriorment i van relacionant-los amb els conceptes.

Fig 61: Habitació egípcia.

 La visita em va agradar molt ja que des de sempre m'ha agradat tot aquest món dels egipcis però em va decebre una mica el que fa referència a les activitats didàctiques del servei educatiu. Des de la web vaig veure molts tallers dinàmics i també tot el que he explicat anteriorment sobre el Camp d'Arqueologia, i quan ens explicava que només tenien un taller dedicat als infants menors de 7 anys doncs m'ha impactat. Així doncs, amb un museu amb una col·lecció tan gran sobre els egipcis esperava que fos més gran i amb uns tallers didàctics més ben elaborats i adequats als infants.

El tema dels egipcis és un d'aquells temes que la majoria dels infants mostren interès i motivació per descobrir, d'aquesta manera, aquest indici hauria de servir per realitzar unes activitats que els endinsi en aquesta època i que descobreixin els seus secrets i les maneres de viure mitjançant l'exploració i la representació.

            Des del punt de vista de l'adult, la visita guiada era adequada ja que s'entenia i podies mantenir el fil conductor però posicionant-te com a infant la visita era força llarga passant per diferents passadissos amb moltes vitrines, donant molts tombs i asseient-se al terra tota l'estona. Tot això dificultaria que l'infant seguís la conversa ja que podrien cansar-se i fatigar-se aviat.

L'explicació del conte era una mica difícil de seguir i considero que per a menors de 7 anys resultaria difícil. Pel que fa al taller de la momificació és divertit però també els pot fer por i no participar per aquest motiu.

Fig. 62: Taller de momificació.

19. Museus recomanats

Aquí us deixo una llista amb diferents museus i espais patrimonials del territori de Catalunya que podeu visitar. L'elecció és des de la meva perspectiva i en podem trobar molts altres, podríem escriure un llibre sobre la quantitat de museus i espais patrimonials que trobem a Catalunya. Aquí n'hi trobem uns quants:

• AGBAR, MUSEU DE LES AIGÜES, A CORNELLÀ

Més de trenta activitats diferents adreçades a l'educació infantil, primària i secundària. Itineraris per descobrir el patrimoni arquitectònic i industrial del Museu, tallers que ens apropen el lligam íntim que uneix l'aigua amb la vida i el planeta, visites combinades per descobrir amb profunditat els processos relacionats amb la gestió d'aquest recurs i tota mena de propostes educatives singulars al voltant de l'aigua, la ciència i el medi ambient.  

        

• CATALUNYA EN MINIATURA

La visita a Catalunya en Miniatura és una experiència d'aprenentatge interessant, divertida i única per a tots els nivells escolars. En una hora i mitja aproximadament es pot fer un viatge pels edificis més representatius de Catalunya a través del circuit de maquetes. A més, el parc també compta amb 4 circuits d'aventures perquè els alumnes gaudeixin de la natura realitzant activitats lúdiques i esportives.

• CENTRE INTERACTIU DEL PEIX, MERCABARNA.

Els nens i nenes descobreixen el procés pel qual passen peixos i mariscs des de la seva captura al mar fins l’arribada a la taula.

CLIQUEU AQUÍ, PER VEURE UN VÍDEO

• COSMOCAIXA BARCELONA

Cosmocaixa és un espai que acull una àmplia oferta científica i educativa per a tot tipus de públic. S'hi fan exposicions, tallers, conferències, cursos i debats. Pels més petits hi ha el Planetari, el Click, el Flash, el Toca Toca, el Bosc inundat i un munt d'experiments per entendre, conèixer i jugar.

• ESPAI XOCOLATA SIMÓN COLL

Sabies que el cacau prové d’un arbre que es diu Theobroma Cacao que es troba només en els tròpics de tot el món? Has vist mai una fava de cacau? Saps quina olor desprèn el cacau acabat de torrar? T’agradaria viure in situ l’elaboració de la xocolata Simón Coll?

• GAUDÍ CENTRE A REUS

Tot pensat per realitzar d'una forma diferent, amena i participativa, una activitat lúdica al servei del coneixement. Amb l'ajuda del monitor i del material didàctic, trobem una visita amb la qual els alumnes viuran un viatge fascinant que els submergirà en el món màgic i la creativitat desbordant del geni de l'arquitectura.

• MIBA, MUSEU D'IDEES I INVENTS DE BARCELONA

El Servei Educatiu del miba, ha dissenyat un pla específic per a escoles i centres de formació. Els alumnes que vinguin al museu viuran una doble experiència: la visita guiada pels diversos espais expositius on podran descobrir i interactuar amb els diferents invents exposats i un taller que motivarà el seu esperit emprenedor segons els diferents nivells educatius.

• MINITARRACO

És un espai temàtic, especialment pensat per a la mainada, amb reproduccions artesanals a escala dels principals monuments de Tarragona. Es tracta d’una visita diferent i divertida pel patrimoni històric, cultural i arquitectònic de la ciutat que ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat.

• MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA

El Museu té com a objectius principals la conservació i difusió del patrimoni industrial, científic i tecnològic i és la capçalera d'un sistema de museus i centres patrimoniales que conjuntament són la millor expressió de la cultura industrial com a factor d'identitat i distribuïts per tot Catalunya.

• MUSEU DE LA VIDA RURAL DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Realitzen tallers ideats als diferents nivells cognitius relacionat amb el museu etnològic dedicat a la cultura rural catalana.

• MUSEU DE LA XOCOLATA DE BARCELONA

Vine al Museu de la Xocolata i fes de pastisser,  estampa una samarreta amb motius de xocolata,  descobreix mitjançant el joc i els contes  la història de la xocolata  o vine a celebrar la teva festa d'aniversari. Al museu més dolç de Barcelona trobareu jocs i emoció però també cultura,   tradició i història.

• EL MUSEU DEL CAU DEL CARAGOL

El Cau del Cargol, un dels museus més singulars del país, es troba al nucli històric de Vilassar de Dalt (Maresme). La col·lecció de conquilles de mol·luscs –cargols i petxines- d’arreu del món aplegades per Jaume Bot i Arenes (1904-1983), és a l’abast de tothom que la vulgui visitar.

• MUSEU DE L'ESTAMPACIÓ DE PREMIÀ DE MAR

Pretén transmetre una sèrie de coneixements, tot compartint i experimentant de forma divertida amb materials i processos que poden potenciar la creativa i l'interès vers determinades matèries relacionades amb l’activitat d’estampar i la varietat d’oficis que formen part de tot el procés industrial d’aquest sector. També es mostra quina ha estat l’evolució al llarg dels segles XVII, XVIII, XIX fins a l’actualitat, treballant tant els antics mètodes artesanals d’estampació i tintura com les actuals tècniques. 

• MUSEU DEL FERROCARRIL DE CATALUNYA. VILANOVA I LA GELTRÚ

Al Museu del Ferrocarril de Catalunya et proposem una visita perquè t’endinsis en el món del tren: un món de tècnica i precisió, però també d’emocions i records.

• MUSEU DEL MAMUT

Es tracta d'un museu que té un gran atractiu cultural i destaca per la seva espectacularitat. 

• MUSEU DE MATEMÀTIQUES DE CATALUNYA, CORNELLÀ DE LLOBREGAT

El projecte del MMACA pretén atendre tant els aspectes lúdics i culturals com les aplicacions de les matemàtiques amb rigor i amb qualitat.

• MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA

Realitzen activitats pels més petits estructurades en forma de contes i tallers pensats per desenvolupar la curiositat, el desig d'observar, de comparar, d'expressar sentiments i emocions i així avançar en el procés de descobriment i coneixement.

• MUSEU I FORN DEL VIDRE DE VIMBODÍ

El Museu ofereix tallers i activitats de reciclatge de vidre als centres escolars, adreçats als diferents nivells educatius. L'objectiu és ensenyar als alumnes que el vidre és un material reciclable, i descobrir un dels oficis del patrimoni industrial català a través de la demostració en directe de la tècnica del vidre bufat.

18. Museu Diosesà i Comarcal de Lleida

El Museu de Lleida: diocesà i comarcal és una institució pública al servei de la ciutadania del territori d’àmbit d’actuació, el Pla de Lleida, i es defineix com un instrument de posada en valor de les seves col·leccions i dels fenòmens patrimonials de la seva regió cultural per tal de posar-los a disposició del ciutadà.

Custodia els repertoris de béns mobles procedents de l’antic Museu Diocesà de Lleida i del Museu Arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (fundació pública de la Diputació de Lleida), la suma dels quals constitueixen les col·leccions fonamentals que esdevenen la raó de ser de la institució i, doncs, la columna que vertebra tot el sistema organitzatiu, funcional i d’actuació.

En aquest sentit, el Museu de Lleida és el resultat de la suma de dos museus amb objectes singulars i rellevants per a les disciplines de la història de l’art i l’arqueologia, amb gestions i tradicions diferents, però amb finalitats de conservació i difusió comunes.

Pel que fa al servei educatiu del museu, està al càrrec Miquel Sabaté el qual ha desenvolupat una proposta educativa flexible i que es va ampliant i pujant de nivell a mesura que les edats són més majors.

Tenen en compte als infants amb discapacitats i amb necessitats educatives especials ja que la seva proposta educativa és flexible i fa que puguin arribar a tots els públics. Per exemple, si tenen un infant cec doncs una persona que treballa al servei del museu l'acompanya en tot el recorregut del museu i li descriu detalladament com són els objectes i també tenen rèpliques d'objectes que poden manipular i tocar per fer-se una idea.

La seva proposta educativa consisteix en dos parts: una primera que forma part d'un taller que realitzen fora de l'exposició i l'altra és un recorregut per les col·leccions del museu només per aquelles peces que són d'utilitat per als infants. Pel que fa als tallers en un principi n'eren quatre però amb la pràctica van veure que no havia tant temps i van retallar-los a dos. El grup d'alumnes acostumen a realitzar només un taller on d'aquesta manera s'esplaien i gaudeixen més en un únic àmbit, la visita dura al voltant de 1 hora i 1 hora - 10 minuts. Tenen una maleta didàctica que treballen dins el taller però si les mestres volen se la poden endur a l'aula per treballar-la abans o després de la visita.

L'explicació del conte del Nyam explica el dia en que l'Àlex va al museu, a través d'aquesta narració els infants poden esbrinar el què faran i planejar la visita. Trobem també el conte de La Seu Vella (fig. 48) on treballen el concepte de tresor i explica el procés de transformació de la Seu Vella: des que era una mesquita i que a causa de les guerres es va transformar en un castell.

Fig. 48

 Fig. 49

 També realitzen un trencaclosques (fig. 49) que en un primer moment el van confeccionar massa complicat per a infants ja que hi havia moltes peces i eren totes semblants pel color. Així van adaptar-lo tot fent-lo més fàcil amb tres úniques peces, una de dalt, l'altra del mig i la última de baix. Amb aquests trencaclosques treballen els personatges de les pintures que han observat o que després observaran.

Una altra dinàmica que acostumen a realitzar és la de disfressar-se de camperols, princeses, reis, cavallers, etc. Cada infant ha de representar el seu rol i interpretar-lo.

Tenen un mural de paisatges sonors (fig. 50 i 51) de l'edat medieval i ho comparen amb un mural de la ciutat actual la que ells coneixen. Els donen uns objectes que representen cada so i quan sonen els han d'identificar, senyalar-los al mural i llavors el guia ho explica. A través d'aquesta dinàmica els infants comparen els sons que coneixen amb aquells que desconeixen i entenen el ara amb el abans.

Fig. 50

Fig. 51

La Guerra de Successió la treballen amb una maqueta d'una caseta i uns ninots. També treballen el canvi alimentari, tot els productes i aliments que va arribar d'Amèrica un cop es va descobrir com les crispetes, el cacau, les tortites, etc.  

Fig. 52

Fig 53

En menys de tres mesos he realitzat dues visites al Museu de Lleida, una per l'optativa de Religió i l'última per l'optativa de Museus. Cal dir que totes dues van ser força diferents ja que en una primera era el públic que visitava el museu tot i anar acompanyada pel grup de companys i companyes de l'optativa però la visita va ser guiada pels diferents racons de l'exposició i de les diferents col·leccions. En el segon cas vam anar a conèixer explícitament el servei educatiu del museu a càrrec de Miquel Sabaté que ens va ensenyar els materials didàctics que utilitzaven i vam fer un ràpid recorregut per l'exposició on ens va ensenyar en quines obres s'aturaven a observar i a parlar-ne i de quina manera ho conduïa als infants.

Aquest museu sempre ha estat al meu abast ja que sóc de Lleida però mai m'havia parat a visitar-lo. La primera visita que hi vaig fer va ser bastant avorrida, va ser molt llarga i cansada ja que ens aturàvem a quasi cada obra o objecte i la guia ens explicava força ràpid quatre pinzellades de l'objecte. Això em va fer adonar que la guia s'havia moltes coses però com sabia que no tenia temps les deia molt ràpid i això feia que no poguéssim entendre la gran part de les coses que ens volia transmetre. Considero més important que se'ns hagués explicat només quatre objectes importants amb més detall que no pas quasi tots i d'una manera molt per sobre.

La segona visita va ser des del punt de vista de com una mestra on se'ns va apropar al dur treball que ha de fer el servei educatiu d'un museu per intentar arribar a tot tipus de públic. Tot i això considero que el Museu de Lleida encara no arriba a tot el públic sinó que només es queda en la gent jove, als infants i adolescents ja que en el meu cas quan vaig visitar-lo com adulta no van aconseguir arribar a mi tot i que tingués predisposició.

Dit d'una altra manera, considero que cal intentar a tot el públic en general no tant sols als infants i adolescents, que sí, és molt important arribar a ells ja que seran la futura generació i cal que tinguin una bona experiència per a que hi tornin, però també considero que la gent gran i adulta té el dret de poder comprendre i gaudir de les col·leccions que se'ls presenta.